Putin reinventa Tolstoi

El poble rus sempre ha estat guerrer, ha buscat expandirse, cap al mar Negre, al Bàltic, a Orient, al Caucas... I els seus poetes han deixat constància d’aquestes ànsies de conquesta. El conte de la campanya d’Ígor, un dels textos inaugurals de la literatura russa, relata l’intent (fracassat) d’Ígor Sviatoslàvitx d’aconseguir el Baix Don. Puixkin va reviure l’aixecament de Pugatxov durant el regnat de Caterina la Gran a La filla del capità, i també va dibuixar a El genet de bronze un Pere I fred i mancat d’humanitat. Tolstoi potser és el novel·lista que ha escrit més bé sobre la guerra, però el seu monumental Guerra i pau “ara es podria dir Operació especial i pau”, perquè Putin ha prohibit la paraula guerra. Ricard San Vicente, traductor i professor de literatura russa, va regalar ahir al públic del CCCB aquesta petita broma durant un debat molt seriós que l’entitat va organitzar en temps rècord juntament amb el Macba, el Museu Picasso, la Fundació Joan Miró i l’Antoni Tàpies per debatre sobre l’operació especial o la invasió russa d’Ucraïna o, més ben dit, sobre la guerra de Putin, que manté amb l’ai al cor Europa i tot el món. La trobada Veus per Ucraïna, que es va tancar amb música i lectures ucraïneses, va arrencar amb les aportacions d’experts com Manel Alías, corresponsal de TV3 a Moscou, que acaba de tornar del front; Pilar Bonet, excorresponsal d’El País a Rússia; Carmen Claudín, investigadora del Cidob; la filòsofa alemanya Carolin Emcke, o l’historiador Vladímir Dolin. Els participants van llançar idees molt variades per convidar els assistents a la reflexió. Per exemple, “la guerra es podria convertir en civil, però els russos ja són víctimes d’aquestes ofensiva, perquè han començat a mirar la nevera”. El món va celebrar la caiguda del teló d’acer, però “l’URSS no s’ha acabat, i el que hi ha ara és pitjor perquè el règim de Putin no conserva els ideals de la vella Unió Soviètica”. Darrere la invasió “no hi ha subjacent un conflicte etnolingüístic com pretenen els atacants”. Però va ser el poeta ucraïnès Ostap Sliwinski qui va aportar la idea més dura: “No som gent agressiva, no volíem la guerra, però ara ens hem de defensar i defensar els valors europeus, i per a això necessitem més armes”, va sentenciar.

ÀLEX GARCIA