La Vanguardia (Català-1ª edició)
Morta en vida
María Lejárraga, l’escriptora que signava amb el nom del seu marit
Novel·lista, dramaturga, guionista, política, professora... María Lejárraga (1874-1974) era una gran escriptora que ho tenia tot per triomfar. I no va passar. Però no ho va saber gairebé ningú, perquè va signar l’obra amb el nom del seu marit. “En aquella època, la dona no tenia accés als teatres ni a les tertúlies, i la María volia ser dramaturga, així doncs, se li va ocórrer crear una marca matrimonial perquè la seva obra arribés al públic. Ella escrivia, el seu home, Gregorio Martínez Sierra, signava”, relata Laura Hojman, directora del documental A las mujeres de España. María Lejárraga, que repassa la vida d’aquesta escriptora invisibilitzada per ser dona, que s’estrenarà el 29 d’abril.
“En els ambients literaris era un secret de domini públic, se sabia que ella escrivia. La María estava al grup capdavanter, Juan Ramón Jiménez, Manuel de Falla o Joaquín Turina l’adoraven, l’admiraven i volien tenir-la a prop”, afegeix Hojman. Lejárraga es va tancar amb Falla en un hotel per escriure el llibret d’El amor brujo, va mantenir una correspondència “deliciosa, alegre i lluminosa” amb Jiménez, va impulsar les revistes literàries Helios i Renacimiento i va escriure obres com Canción de cuna, que es va representar arreu del món i va ser adaptada al cinema a Hollywood.
També va posar el feminisme damunt la taula amb Carta a las mujeres de España, “un llibre revolucionari, un autèntic tractat de feminisme que va obrir els ulls a moltes espanyoles, perquè era una invitació a viure, a no quedarse ancorades en el model que invisibilitza”. Un tractat feminista publicat el 1930 i signat per un home.
Les coses li anaven bé, a Lejárraga, amb el seu tàndem matrimonial, malgrat que vivia oculta com a autora, fins que en Gregorio la va deixar per una actriu, Catalina Bárcenas. Malgrat la separació, Lejárraga va continuar escrivint amb el nom del seu marit, perquè era presonera de la firma.
Però encara no havia arribat el pitjor: “El 1947, en Gregorio va morir i la María va morir com a autora”. Morta en vida i sense poder disposar de la seva obra, ja que va ser la filla d’en Gregorio i la Catalina qui va heretar els drets d’autor, Lejárraga va caure en la trampa del masclisme, però ara el documental de Hojman donarà a conèixer la seva vida i, potser, una mica més endavant, els llibres d’història recolliran la seva obra i el seu llegat. El d’ella i el de tantes altres artistes invisibles que mereixen una reparació. ●