La Vanguardia (Català-1ª edició)
El poder de la banqueta
Un intervencionista Xavi esprem el fons d’armari per canviar el Barça
La millora del Barcelona ja és indubtable, una evidència que no es pot negar. Continua a 15 punts del Madrid però ja és tercer a la classificació de la Lliga. L’artífex de la reacció blaugrana cal buscar-lo a la banqueta. En el que el dirigeix i el mou i en els que s’asseuen i surten com a revulsius.
El punt de partida és Xavi Hernández, per la insistència als jugadors en un estil de joc i per la manera de creure-hi i portar-lo fins a les últimes conseqüències. Però el futbol és dels futbolistes, diuen sempre els entrenadors. Per això, també hi influeixen els jugadors amb qui pot comptar, el fons d’armari que té després de les quatre incorporacions del mercat d’hivern. Amb més qualitat, es poden prendre decisions, més ràpides i estar-ne més segur.
En aquests mesos, l’egarenc, amb l’única experiència a l’AlSadd qatarià, s’ha destapat com un tècnic intervencionista, molt encertat en la lectura dels partits amb el partit començat. Passa sovint que el que es prepara a la pissarra durant la setmana no es plasma sobre el terreny de joc, que el rival sorprèn o contraresta les virtuts blaugrana. Llavors és hora de canviar sobre la marxa. A Koeman li costava de reaccionar. Xavi és capaç de fer un gir de guió a la pel·lícula amb els seus canvis.
Les cinc substitucions que es mantenen a la Lliga espanyola i a les competicions europees són una oportunitat per a un tècnic valent, que veu clares les coses. La riquesa tàctica li dona capacitat de sorprendre, ja que pot passar a defensa de tres, situar un rombe al mig del camp o atacar bé amb dos extrems oberts bé amb un fals extrem que faci de quart mig, però no acumula davanters perquè sí.
A Xavi no li sap greu treure un jugador al descans si ho creu necessari i ho ha demostrat des que és entrenador del Barcelona. Fins a nou canvis ha fet a la mitja part. Alguns han estat obligats per lesió, com els d’Araújo a Linares i al derbi de Cornellà o el d’Eric Garcia a Mestalla. Però la majoria han estat per retocar aspectes que no li agradaven i impulsar el joc de l’equip. Ja va passar el primer dia amb l’entrada d’Abde
Alves, Gavi, Busquets, Ferran Torres, Frenkie de Jong, Adama o Pedri han descansat els últims partits
per Ilias Akhomach o a Munic quan va retirar Dest per fer entrar Nico. Diumenge a Elx li va tocar a Gavi. Però també s’atreveix amb els jugadors de pes i en el clàssic d’Aràbia va substituir Frenkie de Jong i Ferran Torres després dels primers 45 minuts.
També es caracteritza per ser ambiciós. Contra el Nàpols al Camp Nou no va dubtar a fer un triple canvi aviat (minut 65) per intentar guanyar a l’anada amb 1-1 al marcador. Retoca l’equip amb sentit.
El més important és que les decisions i les apostes li estan donant resultat (gairebé sempre) perquè els últims cinc gols de l’equip els han marcat jugadors que havien entrat de refresc per reactivar l’equip. Contra l’Athletic, el partit es podia complicar amb un mínim 1-0 i es va acabar guanyant 4-0. Al Martínez Valero es va remuntar el gol inicial de Fidel. Va ser el segon partit que capgirava després del de Linares a la Copa.
Els suplents sumen 10 gols dels 40 que s’han celebrat amb Xavi (21 partits). Això significa que un 25% dels gols arriben al rescat des de la banqueta, on els reserves entren implicats. Nico, Memphis i Luuk de Jong en són el millor exemple.
L’augment de competència a la plantilla també li permet fer rotacions sense por. En els últims matxs han passat per la banqueta per descansar Alves (Mendizorrotza), Aubameyang, Busquets (anada de l’Europa League), Pedri (Mestalla), Adama (València i Elx), Gavi (tornada a Nàpols), Frenkie de Jong (Athletic) i Ferran Torres (Elx). Tots són titulars i van entrar com a relleus. És el doble poder de la banqueta. ●