La Vanguardia (Català-1ª edició)
Europa es resisteix a vetar l’energia de Rússia, mentre la llum bat rècords
El gas i el petroli es disparen per un possible boicot dels Estats Units a Moscou
La llum val or. Als mercats majoristes europeus d’electricitat es van superar ahir els 400 euros el megawatt-hora (€/MWh). L’electricitat a Espanya superarà avui dimarts el seu màxim històric per segona jornada consecutiva, i assolirà un preu de 544,98 €/ MWh que en determinades franges horàries escalarà fins als 700 euros. Perquè se’n tingui una idea, fa un any amb prou feines superava els 54 euros.
La incertesa sobre la possible interrupció del subministrament de Rússia ha portat el mercat a la bogeria. El preu del gas natural TTF al mercat holandès per a lliurament a l’abril va assolir els 335 euros/MWh, de manera que va batre tots els seus rècords, i després va retrocedir fins als 249 euros. Els analistes expliquen que aquest preu seria equivalent a més de 500 dòlars per un barril de petroli.
“La nostra empresa garanteix i garantirà el compliment dels contractes de subministrament de gas a llarg termini”, va dir ahir l’exportador rus Gazprom, en un intent de calmar els ànims. L’empresa russa estatal no ho pot dir obertament, però aquesta pujada de preus li convé. Al gener la UE pagava prop de 190 milions d’euros cada dia a Rússia pel seu gas. Ara en paga més de 600: diners que financen les arques russes en plena guerra amb Ucraïna.
Gran inquietud desperta també el petroli, que voreja el màxim en 14 anys. “Els Estats Units estan considerant prohibir les importacions de petroli i gas natural de Rússia, va dir el secretari d’Estat, Anthony Blinken. Washington pretén dur a terme el seu veto fins i tot sense la UE.
Després d’aquests comentaris,
Washington proposa tallar el comerç amb Putin, però Alemanya, el Regne Unit i Holanda frenen
En algunes franges horàries l’electricitat a Espanya superarà avui els 700 euros el megawatt-hora
les cotitzacions del cru ahir van pujar fins a nivells estratosfèrics: van fregar els 140 dòlars el barril, i després van finalitzar per sobre dels 120, en el que suposa la seva oscil·lació diària més important de la història. El rècord històric es va batre el juliol del 2008, en els 147,5 dòlars. El Bank of America va assenyalar que, si Europa talla el subministrament de petroli de Rússia, el mercat podria enfrontar-se a un dèficit de 5 milions de barrils que podria portar els preus als 200 per barril.
Rússia és el tercer productor mundial de petroli i el segon exportador global. Sis de cada deu barrils acaben a Europa. La dependència d’Espanya (13% sobre el total de les seves importacions petrolieres) és semblant a la d’Itàlia (11%) i menor que la d’Alemanya (30%). Això explica per què el canceller alemany, Olaf Scholz, va admetre que no es pot trencar immediatament el vincle comercial amb Moscou. “Les importacions d’energia fòssil de Rússia són essencials per a la vida diària dels ciutadans. El subministrament d’energia d’Europa per a la producció de calor, la mobilitat, l’electricitat i la indústria no es pot assegurar de cap altra manera en aquest moment”, va declarar.
Europa no s’atreveix a vetar, perquè les alternatives no són immediates i són costoses. El primer ministre britànic, Boris Johnson,
va reconèixer que “hi ha diferents dependències en diferents països, i n’hem de ser conscients”, va dir. “No es pot simplement tancar l’ús de petroli i gas de la nit al dia, fins i tot de Rússia”. “No hem de cometre un error”, va advertir en la mateixa línia el primer ministre holandès, Mark Rutte. “Hem d’assegurar-nos que no es generin riscos ingestionables per al subministrament d’energia”. “Els països europeus encara no han decidit seguir els Estats Units. La dependència de les economies europees de l’energia és un obstacle”, subratllaven els analistes de Natixis Investment Managers.
La pregunta és si Europa pot prescindir realment de l’energia de Rússia, en particular del gas. Un estudi recent del Bruegel Institute afirma que “ni tan sols si les importacions europees procedents d’altres països s’incrementessin fins a nivells rècord n’hi hauria prou per omplir els magatzems de cara a l’hivern que ve”. Segons la investigació, “Europa hauria de reduir la seva demanda anual de gas entre un 10% i un 15%. I és possible”.
En aquesta òptica cal llegir les declaracions del ministre de Finances de França, Bruno Le Maire, que va instar a reduir la demanda. “Tots hem de fer un esforç i adonar-nos que estem entrant en un món nou i que cal accelerar la nostra independència dels combustibles fòssils”, va afirmar.
Però quant costaria treure Putin del tauler energètic europeu? Si les trameses a través d’Ucraïna es restringissin, el PIB de la zona euro es retallaria entorn d’un 1%, i s’ampliaria al 2,2% anual si el gas rus deixés de fluir completament, va assenyalar Goldman Sachs.
“Esperem un augment d’almenys un 30% en la factura energètica per al 2022 que afectarà les cases d’ingressos baixos al Regne Unit i Alemanya. Per al 2022 calculem una factura energètica total per llar de 3.400 euros a Alemanya, més de 3.000 euros al Regne Unit, 2.800 a França i menys de 2.000 a Itàlia i Espanya”, assenyalen des d’Euler Hermes.
Això explica les reticències d’Europa a tancar l’aixeta a Moscou. L’energia està pels núvols, però si el cordó energètic amb Rússia es talla de soca-rel, es corre el risc que els preus encara es disparin més. ●
L’institut Bruegel creu que per omplir els dipòsits europeus de gas cal reduir el consum un 15%
Tallar l’aixeta amb Rússia suposaria encarir la factura i reduir el PIB de la zona euro fins a un 2,2%