Guerres llargues i presses

Els EUA estan fent un gir copernicà a la seva línia d’enfrontament amb Rússia. Sembla que ja pensa en un passeig militar. Repassem el que ha passat fins ara. L’endemà de la invasió d’Ucraïna, Joe Biden, el president dels EUA, va fer una roda de premsa en què va detallar les sancions, essencialment econòmiques, aprovades pels aliats contra el règim de Vladímir Putin. Dures, però no espectaculars. I mantenien sense qüestionar les compres europees, especialment alemanyes, de gas i petroli a Rússia. En aquell moment, el dirigent americà va donar a entendre que si no anaven a més, era per les reticències europees, malgrat que no es referia a aquestes importacions, sinó a les mesures d’ordre financer.

Aquesta posició aliada es va anar endurint progressivament durant la nit de divendres i al llarg del dissabte següent. Va culminar amb la dura declaració del canceller, Olaf Scholz, al Reichstag, proclamant el gir estratègic alemany cap al xoc amb Rússia i l’aposta pel reforçament de la seva potència militar.

No disposem encara del relat intern del que va passar aquestes dues jornades crucials del primer cap de setmana de la guerra –deures difícils però importants per als col·legues que cobreixen aquestes informacions a les capitals implicades, Berlín i Washington especialment. Però hi ha cert consens que els errors militars russos, la força de la resistència ucraïnesa i el vigor de la denúncia de l’opinió pública internacional, van ser factors poderosos en aquest gir del guió aliat.

I les mesures desplegades van tenir el dilluns següent un efecte demolidor. El ruble es va enfonsar, les cues per retirar diners es van generalitzar a les ciutats russes i Putin havia de requisar totes les divises que hi havia al país i prohibir la sortida de capitals. També va tancar la borsa, que més d’una setmana després continua sense reobrir les portes, una manera dràstica d’evitar l’estampida dels inversors. Excepte per a qui estigui tranquil només amb rubles a la butxaca, per a la resta regeix un autèntic corralito. Així mateix, pocs dies després, van començar a fer-se patents els primers símptomes de desproveïment d’alguns productes a les lleixes de botigues i supermercats.

Al front militar, les coses no anaven millor per a Putin. El que es presumia guerra llampec, s’ha anat complicant. La voluntat de resistència dels ucraïnesos, l’entrada d’armes per unes fronteres poroses, i probablement l’existència d’arsenals alimentats ja prèviament pels aliats, han entorpit fins a tal punt la invasió russa, que cada dia és més probable que Putin hagi d’enviar més tropes des de l’est del país a Ucraïna. La perspectiva d’una guerra llarga cobra aparences de realitat. I amb aquesta, la d’una crisi política al Kremlin.

Però, sembla que estimulat per aquesta situació, Biden ha fet nous passos que han fet aflorar les primeres esquerdes al front aliat. La premsa internacional ha estat informant de les propostes de l’Administració nord-americana de vendre avions a Polònia, perquè aquest país, al seu torn, li enviï els seus, antiquats

Les presses de Biden preocupen a Berlín tant com l’escalada de preus

i d’origen rus, per força aèria d’Ucraïna. Un increment de l’escalada militar que ha despertat inquietuds a Europa, a més, sembla ser, del rebuig de les autoritats poloneses.

Un altre símptoma, la pressió de Washington perquè Berlín deixi de comprar ja gas i petroli a Rússia. La històrica tendència dels EUA a controlar les fonts d’energia europees, de nou present. És veritat que no és una anècdota pagar a Moscou 700 milions diaris. Amb aquests, Putin evita la fallida del seu règim i finança la seva màquina de guerra a Ucraïna. Però la proposta de Biden, que pel simple fet de fer-se pública ja ha disparat els preus, els portaria a altures còsmiques i podria provocar una crisi social a Alemanya. Scholz ja ha dit que no. Les guerres són llargues i provoquen molts girs. Les presses dels EUA semblen no coincidir amb els temps a aquest costat de l’Atlàntic, on l’escalada dels preus ja preocupa tant com la militar. ●