“Una de cada dues respiracions teves la deus als oceans”

Què podem aprendre els humans dels taurons? Perseverança, adaptabilitat, equilibri, respecte. Respecte? Un tauró mai no matarà per matar. Un humà, sí.

Però el tauró és depredador.

I manté l’ecosistema marí: sense taurons, la cadena tròfica mor, i adeu a la pesca.

Quant d’amor li veig pels taurons!

Sí. Bussejo amb taurons cada dia.

No l’han atacat mai?

Un tauró blanc. No vaig fugir. Vaig plantar cara, el vaig frenar amb la càmera al morro. Va fugir.

Quin valor.

Mor més gent a l’any per un llamp que per un tauró. Els estudio, i em fixo en l’eventual personalitat de cada un.

Distingeix els uns dels altres?

Sí. És fàcil distingir femelles de mascles: a ells se’ls veu fàcilment el doble penis.

Els taurons tenen dos penis?

Enveja, eh? Encara que en realitat només un és operatiu. Però la majoria de taurons que veiem són femelles.

I per què és així?

Les zones costaneres en què coincidim són les més segures per als seus parts.

Què sent quan neda entre taurons?

Que ells fa 400 milions d’anys que són aquí. Sovint ploro davant tanta bellesa.

Una bellesa temible.

El tauró és el gran èxit de la natura. Molt més temo un mar sense taurons, sense vida. Hem de protegir aquest entorn.

Què proposa vostè?

Àrees marines protegides. Només un 1% de tots els mars i oceans són avui reserves excloses de l’activitat humana.

Tan necessàries les considera?

Protegir boscos està bé, però sabia que una de cada dues respiracions la deu vostè als mars i oceans?

No ho sabia.

És així: la meitat de l’oxigen que respirem l’originen els mars i oceans.

De quin mar ve ara?

Acabo de tornar de l’Antàrtida, d’una missió científica, en un veler.

I com ha anat?

És un altre planeta. Amb el veler ens la vam jugar a l’estret de Drake: vam estar quatre dies enmig d’una tempesta.

I ha bussejat a l’Antàrtida?

Sí, sí. L’única dona era jo.

Tot bé?

Amb una foca lleopard va acabar bé: vaig veure que s’adonava que era més poderosa que jo, i ràpidament vaig pujar a bord.

Va córrer vostè perill greu?

Fa poc va mossegar una aleta d’una bussejadora, la va arrossegar al fons i es va ofegar.

Cap altra adversitat entre gels?

La meva menstruació.

Per què ho diu?

Estava sola entre homes, vaig veure que ningú no hi pensa, en aquesta dificultat.

Exposi-la aquí.

A l’Antàrtida no pots llençar res al mar, ni compreses ni tampons, i no hi ha rentadores per a les mudes tacades.

Incòmode, ho entenc.

Ho és per bussejar, i ho és a bord.

La sang atreu els taurons?

No: la sang menstrual no la identifiquen amb una presa per caçar.

A algun lector podria incomodar-li que comentem aquí aquestes coses.

Si al teu turmell hi hagués un fil de sang d’una ferida... per què seria menys incòmode que un fil de sang de la meva regla?

Té raó.

Sembla que una menstruació sigui la fi del món! I no. Se’ns ridiculitza. Cal integrar-la. Caldrà normalitzar la regla, aquí i fins i tot a l’Antàrtida, la fi real del món.

Ha patit vostè masclisme?

Per prendre mostres de taurons cal portar amb força una llança hawaiana, i els meus companys volien fer-ho per mi. I jo vaig insistir a fer-ho per mi mateixa, i he sabut suplir la força amb destresa.

Hi ha altres dones en l’oceanografia?

Els que van ser els meus professors a la universitat em diuen: “L’has feta grossa, Gádor!”, per haver inspirat altres noies a estudiar Ciències del Mar. Tant de bo n’hi hagi més.

Animi-les més des d’aquí.

Veniu, noies: no hi ha motiu perquè la vela o el busseig siguin bombolles masculines.

Qui ha estat el seu model, Gádor?

Sylvia Earle, biòloga marina experta en contaminació per petroli: equiparo la seva rellevància a la d’un Cousteau.

Què ha après vostè bussejant?

Que la natura és bella i no té maldat.

Quins plans té per al futur?

Seguiré investigant els taurons i els mars, i divulgaré entre la gent el que sabem els científics sobre el mar. I espero aconseguir que el 2030 tinguem un 30% dels mars i oceans ben protegits.

.