La Vanguardia (Català-1ª edició)
Europa assaja la tercera via
Les pressions contradictòries sobre els dos principals països de la Unió Europea – Olaf Scholz, el canceller alemany i Emmanuele Macron, el president francès– van pujar d’intensitat ahir. D’una banda, Joe Biden, el president dels EUA, va anunciar el veto del seu país a la compra a Rússia de gas i petroli, un moviment més simbòlic que significatiu des del punt de vista dels efectes en l’economia dels Estats Units, però amb gran càrrega política en plena campanya contra Vladímir Putin.
Els socis europeus, en canvi, han demanat més temps i descarten un tancament total de l’aixeta, que seria catastròfica per a les seves economies. Scholz i Macron han donat ales a la seva activitat diplomàtica i ahir van mantenir una videoconferència amb el president xinès, Xi Jinping, la principal comesa de la qual va ser reforçar el suport a les negociacions entre Rússia i Ucraïna. Scholz i Macron, especialment el segon, mantenen la via telefònica oberta amb l’autòcrata rus, amb qui han parlat diverses vegades des que va començar la invasió. Exploren desesperadament una mena de tercera via, concepte certament maleït en algunes latituds.
Biden, per la seva part, continua explorant possibilitats per enviar avions de combat a Ucraïna. Una cosa que França va tornar a descartar ahir, “no volem ser cobel·ligerants en aquest conflicte” i “no volem que aquest conflicte s’estengui”.
Pocs dies després del començament de la guerra, Alemanya va acabar considerant l’acció russa com una amenaça a la seva existència i, d’acord amb aquesta anàlisi, Scholz va pronunciar un discurs al Reichstag que suposava un gir radical comparat amb les anteriors crisis amb Rússia. Però ara l’accent s’ha desplaçat, altra vegada, a l’àmbit econòmic.
Ahir mateix, el president de la Confederació de la Indústria Alemanya (BDI), Siefried Russwurm, la primera i més poderosa organització empresarial alemanya, va criticar les propostes de cancel·lació de les compres d’energia a Rússia. La realpolitik de les seves declaracions devia posar els pèls de punta a més d’un: “Les imatges que ens arriben d’Ucraïna són horribles, però en les nostres decisions no podem desconnectar la racionalitat”. Paraules que resumeixen la seva protesta per les pujades de preus de l’energia que amenacen de deixar fora del mercat unes empreses que sobretot competeixen als mercats exteriors.
De fet, Europa està explorant una altra tercera via, també en l’àmbit de l’energia. En aquest cas, consistent a pal·liar els efectes sobre l’economia modificant la regulació de la factura, domèstica i empresarial. El problema és que els assajos fets fins ara han estat fallits. Primer, perquè els han pagat les finances públiques. I segon, perquè malgrat això, el cost per als ciutadans ja és una indecència. No serà possible trobar una solució sense canviar unes regles que beneficien uns quants amb l’argument ideològic que són coses del mercat. n
Biden sacseja més Rússia; Scholz i Macron esperen el final de la guerra