La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una miqueta de contenció
La primera frase del postcasadisme pronunciada per Alberto Núñez Feijóo va ser diàfana: “No vinc aquí a insultar Sánchez, vinc a guanyar-lo”. Encara que no va desenvolupar la idea, tothom va entendre que el dirigent gallec volia instaurar una nova manera de fer política distant de Pablo Casado, en cas que resultés elegit president del PP. La primera sessió de control al Govern, celebrada ahir al Congrés, no va ser la millor prova del nou tarannà. La portaveu popular Cuca Gamarra va encendre les files socialistes amb la mateixa nitroglicerina que feia servir Casado en afirmar que el Govern utilitzava el conflicte bèl·lic amb Ucraïna com a excusa per justificar els alts percentatges d’inflació. “Primer va utilitzar la pandèmia i ara ens ha demostrat que està disposat a utilitzar la guerra” va afirmar Gamarra, que, això sí, va oferir després la seva mà al Govern per fer polítiques d’Estat.
Aquesta última idea hauria de ser la guia de la futura oposició del PP de Feijóo i la que més convé avui a un país immers en una crisi mundial d’incalculables conseqüències. Després de passar dos anys de pandèmia amb el Govern i l’oposició a punt de brega i oferint un espectacle lamentable a la ciutadania, estaria bé que, entrats ara en una nova dimensió desconeguda com és aquesta guerra europea, el consens s’imposés.
I és que es parla massa i es genera una tensió innecessària. No feia falta que Gamarra al·ludís a l’ús que el Govern fa o no fa de la guerra i no se sap fins a quin punt, amb tot el que està passant, tenia gaire sentit que el mateix Pedro Sánchez entrés ara a fer disquisicions sobre el que ha de fer Joan Carles I. Si aquesta frase l’hagués pronunciat Pablo Iglesias o algun altre dirigent de Podem, ara se’ls estaria titllant d’oportunistes. Però el comentari no el va fer ningú d’UP, ni cap altre dirigent del PSOE. El va fer ni més ni menys que el president del Govern espanyol.
La guerra provocarà una crisi humanitària i una altra d’econòmica molt greu que som encara lluny de poder calibrar. La prudència en les declaracions i la recerca del consens en les relacions entre els partits haurien de ser la pauta aquests propers mesos. Una miqueta de contenció per a tothom.