Suècia i Finlàndia confien en la clàusula de defensa mútua de la UE

Suècia i Finlàndia, dos països de la Unió Europea que no formen part de l’OTAN, temen l’agressivitat russa, desfermada en tal grau a Ucraïna que alguns estats s’inquieten que pugui anar més enllà en algun moment. És per això que els primers ministres de tots dos països han escrit al president del Consell Europeu, Charles Michel, per demanar-li que a la declaració que sortirà de la cimera de Versalles hi figuri una menció explícita de la clàusula de defensa mútua del Tractat de la UE (TUE). Es refereixen en concret a l’article 42.7 que afirma que “si un estat membre és objecte d’una agressió armada al seu territori, els altres membres li deuran ajuda i assistència amb tots els mitjans al seu abast”.

La sol·licitud de Suècia i Finlàndia ha estat acceptada i, d’aquesta manera, l’esborrany de conclusions esmenta específicament l’article en qüestió. “La solidaritat entre els estats membres està reflectida a l’article 42.7 del TUE. Més àmpliament, la UE reafirma la seva intenció d’intensificar el seu suport a un ordre global basat en regles, amb les Nacions Unides al centre”, diu el text.

La petició de Suècia i Finlàndia mostra la inquietud que la invasió russa provoca en altres països, més encara en els que no pertanyen a l’OTAN i amb això, al seu famós article 5, que estableix que un atac contra un soci es considerarà un atac contra tots. Des que es va iniciar la guerra, en aquests dos països, els sondejos mostren un augment de la població favorable a l’ingrés a l’OTAN, que ja formarien una majoria. Tot i això, de moment, tots dos descarten sol·licitar l’ingrés a l’Aliança. A més, consideren que sol·licitar-lo en aquest moment, podria desestabilitzar encara més la regió.

Tant Suècia com Finlàndia van posar fi a la seva neutralitat al final de la guerra freda i són cada vegada socis més pròxims i col·laboren més amb l’OTAN, una relació que s’ha reforçat especialment els últims dies, arran de la guerra a Ucraïna. ●