La Vanguardia (Català-1ª edició)
La fugida eterna de la Tània
La família morta per un morter rus quan fugia d’Irpín eren refugiats de Donetsk
Morir a només uns metres de la salvació. El 6 de març, la imatge d’una família estirada a terra al costat de les maletes després d’haver mort pel tret d’un morter rus durant una evacuació de civils a Irpín, ciutat als afores de Kíiv, va glaçar la sang al món. Es tractava de Tatiana (Tània) Perebeinos, de 43 anys, els seus fills Alissa (9 anys) i Nikita (18), l’Anatoli, un amic de la família, i dos gossets Yorkshire.
Feia anys que la família Perebeinos fugia d’un conflicte que, al final, els va engolir per sempre. Provenien de la regió de Donetsk, a l’est del país, on des del 2014 les forces separatistes avalades per Moscou s’enfronten al Govern de Kíiv. S’havien instal·lat a la ciutat d’Irpín, una vibrant ciutat pròxima a Kíiv que acull famílies de classe mitjana a la recerca de lloguers més assequibles. Allà hi van trobar una pau que va durar poc temps.
La Tatiana treballava com a cap de comptabilitat a SE Ranking, una start-up d’intel·ligència artificial. Tres dies abans d’esclatar la guerra havia estat de viatge de feina a les muntanyes de Geòrgia, expliquen els companys, que la recorden fent broma i parlant sobre el futur.
“La família estava provant de sortir d’Irpín, una petita ciutat a prop de Kíiv que s’ha quedat sense subministrament d’aigua, electricitat i calefacció. No hi ha paraules per descriure o reparar el nostre dolor. Però per a nosaltres, és crucial no deixar que la Tània i els seus fills Alissa i Nikita quedin només en estadístiques. La seva família va ser víctima del foc no provocat contra civils, que sota qualsevol llei és un crim contra la humanitat. L’exèrcit rus és criminal i ha de ser detingut. Els nostres cors estan trencats. Les nostres oracions són per a tots els ucraïnesos que lluiten pel seu dret a existir”, va escriure l’empresa en un comunicat.
Els col·legues afirmen que la família no havia pogut sortir abans de la ciutat perquè la Tatiana s’encarregava de la seva mare, ja gran. Però davant l’avanç de les tropes russes, que havia convertit la ciutat en primera línia del front, no van tenir més remei que posar les pertinences més bàsiques en unes maletes, agafar la cistella de transport amb els gossos i provar de fugir en direcció a Kíiv.
La fotoperiodista de The New York Times Lynsey Addario, testimoni de la tragèdia, explica que tot va passar quan la família va decidir arriscar-se i sortir del refugi que oferia el pont de formigó destruït sobre el riu Irpín. Milers de persones s’amagaven sota la runa provant de trobar el valor per sortir i arribar a una zona segura des d’on dirigir-se a Kíiv. Segons relata, diversos grups de civils, entre ells la Tatiana i la seva família, eren en una avinguda amb poca protecció quan un morter rus els va explotar al damunt. El seu company fotoperiodista Andrí Dubtxak va poder gravar el moment. Entre el núvol de pols deixat pel projectil s’hi dibuixen els quatre cossos, mentre de fons se senten els lladrucs agònics dels gossos, que van morir poc després.
“La Tània no ho va poder aconseguir; per a què és tot això?, què vindrà després?”, ha escrit el seu marit
En Serguei, el pare i únic supervivent de la família, va publicar poc després un colpidor missatge a Facebook en què demanava perdó a la seva dona i els fills per no haver pogut protegir-los. “La Tània no ho va poder aconseguir. Per a què és tot això? Què vindrà després?”, va escriure. ●