La Vanguardia (Català-1ª edició)
El mur de la Petita Odessa
El sud de Brooklyn és un país a part on l’extensa comunitat exsoviètica afronta la segona caiguda de l’URSS
L’agressió bèl·lica a Ucraïna és una qüestió d’identitat. La botiga Taste of Russia, al cor de l’anomenada Petita Odessa de Brooklyn, ha perdut el seu nom. Ja no llueix el rètol de color verd i lletres blanques que durant dècades va il·lustrar la seva façana.
Aquesta és la segona caiguda de la Unió Soviètica.
Explica la Masha, russa de naixement en temps de l’URSS, que en aquest lloc es troba qualsevol tipus de mercaderia de “la nostra vida anterior”.
“Hi ha coses que no només són de Rússia. N’hi ha d’Ucraïna i d’altres repúbliques, però solem parlar de Rússia en sentit general, el que acostumàvem a anomenar soviètic”, explica. “Quan dius rus no significa per necessitat que aquella persona sigui russa. Fins ara almenys no distingíem”, recalca.
En aquest veïnat, amb l’avinguda Brighton Beach a l’eix central, on com si fos una península a part conviuen els emigrants de l’extinta URSS i dels països que van sorgir després de la seva desintegració, la Masha afirma que no ha experimentat situacions d’odi. “Personalment no, però tinc amics que diuen que alguns ucraïnesos deliberadament ignoren els russos i que s’expressen en la seva llengua per denotar intolerància”, assenyala.
Dins de Taste (sabor) of Russia, la paret del fons, zona xarcuteria, encara conserva en mida gran les inicials “TR”. Des dels gelats o els iogurts, tot està escrit en l’alfabet ciríl·lic. Només se sent parlar en rus o ucraïnès. Al fil musical sonen temes estil Kazatxok. Predominen les dones de trets eslaus, cabells clars i ulls blaus transparents
La caixera deixa anar ràpid un “No english, no”. Exhibeix la cinta blava i groga a la solapa. “Ucraïna”. I entén la pregunta sobre la desaparició del rètol, que s’interpreta com la caiguda del mur de Berlín local. “L’amo”. I es posa l’índex en un costat del cap, no queda clar si per apuntar que la idea és d’ell o que és boig.
La ruta per aquest barri no exhibeix res de semblant a la famosa escala Potemkin de l’Odessa original, però sí un ambient als seus carrers i al passeig marítim que fan oblidar que això és Nova York, excepte per la icònica muntanya russa del parc d’atraccions de Coney Island a l’horitzó. Que xocant resulta pensar que al Brooklyn globalment reconegut pel seu cosmopolitisme hi ha al seu con sud un món tancat, ancorat en una altra època i lloc, un veritable gueto d’aparença uniforme on les esquerdes comencen a emergir.
“La guerra és un terrible error”, respon Yan Neznansky, de 97 anys, a través de la seva filla, Vika Neznansky, que fa de traductora. El seu apartament està sembrat de records de la seva esposa Raisa, amb qui va compartir la seva vida des del 1954 fins a la seva mort. En una foto, en la de l’homenatge a l’ONU, té el pit carregat de medalles. Neznansky és un heroi de la Segona Guerra Mundial.
Va néixer a Odessa. També la Vika, que va aterrar a Nova York el 1989 i després va aconseguir que la resta de la seva família fos acollida als EUA. El seu pare es va instal·lar a l’Odessa d’Amèrica del Nord el 1991. Malgrat haver nascut a Ucraïna, no es considerava ucraïnès perquè “no existia”. Era soviètic.
“Soc d’Odessa”, replica en aquest convuls present. “I soc americà”, insisteix.
En aquest entorn l’envolten coneguts que miren la tele i llegeixen informació en rus, el seu idioma. Per això és dels que pensen que els ucraïnesos havien abusat dels russoparlants a la regió del Donbass i que Putin feia una bona feina. Aquesta visió del líder intel·ligent se li ha trencat a trossos, li ha passat el mateix que amb Stalin. “Putin és el mal”, remarca.
Es manté en bona forma, surt cada dia a passejar, desplega la seva saviesa en els escacs i es reuneix amb els seus amics. Ha canviat alguna cosa? “Al centre social parlo amb un parell de col·legues, dos excoronels russos de l’exèrcit soviètic. Quan va començar això els vaig plantejar què pensaven i em van contestar que són ciutadans americans”.
A diferència del seu pare, la Vika va trencar amb aquell ambient. Va residir poc a Brigthon Beach, es va instal·lar a Manhattan. Reconeix que, abans d’aquest conflicte, no es considerava ucraïnesa en particular. “No soc nacionalista. Vaig emigrar, vaig ser refugiada i em vaig
“Alguns ucraïnesos deliberadament ignoren els russos i s’expressen en la seva llengua”, diu una veïna
Uns fugen d’Ucraïna i la Maria té bitllet per tornar al seu país: “Glòria als herois”, diu la seva samarreta
fer americana. Però aquest atac és una cosa personal. Ara soc ucraïnesa”, afirma.
En aquest barri, si bé no s’observen manifestacions ostentoses sobre el xoc bèl·lic, l’afer és present en petit comitè, segons en Tima, de 63 anys, nascut a Odessa i que va sortir el 1988 de Moscou, on va estudiar la carrera. “Em moc en un cercle en què tots els meus amics donen suport a Ucraïna, altrament no els parlaria”, confessa.
L’Anastasia, russa emigrada el 2004, creu que “l’ambient és estrany al meu propi edifici”. Diu que els ucraïnesos “han estat vuit anys atacant els russos”. En canvi, una altra russa, la Ludmilla, desqualifica Putin. “El nostre president està en el poder des que jo tenia 18 anys, això no és democràcia”.
Maria Shavaryn, ucraïnesa que treballa en un supermercat, no es talla –“Els russos són estúpids”– malgrat que està de cara al públic. Sap que l’opinió general està a favor seu.
Mentre molts intenten sortir del seu país, ella té bitllet per anar-se’n allà. Dimecres. A la seva samarreta porta estampat el mapa i dues frases: “Glòria a Ucraïna”; “Glòria als herois”. ●