La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pedro Sánchez, nou tertulià de RAC1
Al president del Govern espanyol li escau el paper d’opinant: vostès haurien de fer això, allò i allò altre. Tant és així que en alguns temes es pot confondre amb un tertulià loquaç i benintencionat, amb una responsabilitat que comença i acaba donant-nos la seva opinió. Si allò de tertulià, que acumula mala fama, els sembla massa frívol per a tot un president, canviem-ho per analista. El resultat vindria a ser el mateix: una cosa és dir i una altra, fer. Predicar consciència i vendre vinagre.
Aquest paper de senyor que passa per aquí li ha servit aquesta setmana per despatxar tant el rei emèrit com el mal anomenat pacte de rendes que el Govern central insisteix a demanar a empresaris i sindicats per fer front a mitges a les conseqüències econòmiques de la guerra russoucraïnesa.
Respecte a Joan Carles I, ara que la planificada operació de tornada intermitent de l’anterior monarca ja està en marxa després de l’emblanquiment via Fiscalia, Pedro Sánchez s’ha limitat a dir que aquell a qui la cort d’aduladors anomenava el campechano deu una explicació als espanyols. Però que ell, com a president, no és qui per dir com i quan ha d’oferir-la.
Sánchez, al paper de Paulo Coelho il·lustrant sobre com es pot assolir una reconciliació perfecta. Res de liderar una reforma de la Corona per posar fi a la inviolabilitat del cap de l’Estat. De fet, el portaveu del PSOE al Congrés, Héctor Gómez, o la ministra de Justícia, Pilar Llop, ja han descartat aquesta possibilitat amb l’excusa de sempre: el meló constitucional està millor sense obrir. Pels socialistes –dels populars i Vox ja ni en parlem–, canviar la Constitució perquè es pugui actuar jurídicament contra un hipotètic rei corrupte és una medecina innecessària. L’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Amb més motiu si després de la primera ensopegada la deixa al mateix lloc.
No hi ha floreta que la cort dediqui avui a Felip VI que, corregida i augmentada, no s’hagués llançat abans al seu pare sense que tanta floreta evités al final que l’emèrit ens deixés amb un pam de nas. Però Pedro Sánchez actua, en aquest tema, com un tertulià més del programa de Jordi Basté, i no com a president d’Espanya. Opina –amb prevenció–, però ni lidera ni actua. La covid primer, la guerra ara i en el futur el perill de desaparició de les abelles de la mel són excuses molt convincents.
Dèiem que l’altra qüestió de la setmana en què el president del Govern espanyol s’ha comportat –almenys fins ara– com si el seu paper fos el d’un animador és l’anomenat pacte de rendes. El pacte de la misèria, es podria dir, ja que els treballadors ja perden poder adquisitiu des de fa temps i les empreses –més d’un 99,5% són pimes– estan tremolant per l’increment de costos i la ressaca de la pandèmia. Sánchez els ha xutat la pilota a tots dos sense posar sobre de la taula cap mesura que atenuï la difícil situació econòmica que, esperem que temporalment, es viurà als negocis (la siderúrgia ja ha parat els forns, per exemple) i els domicilis. Fa dues setmanes que el president fa de Niño Becerra, alertant-nos de com de malament ho passarem, però més enllà de demanar moderació salarial als pencaires i contenció en els marges i beneficis als empresaris, encara no sabem com pretén fer servir el BOE perquè es noti que hi ha Govern. De moment, el tertulià Sánchez adverteix i alliçona.
El president del Govern espanyol opina –amb prevenció–, però ni lidera ni actua
I a Catalunya? Aquesta setmana ha entrat en vigor la llei que legalitza parcialment l’okupació en detriment de la propietat privada i la Generalitat ha celebrat el 8-M anunciant que investiga una empresa perquè comercialitza només peces de roba per a senyores primes. S’ignora de moment si tancaran en un gulag els propietaris. Aquí, senyors, el Govern va per feina i no es limita al tertulianisme. Tot i que, vist això, potser seria el que més convindria.