Per una solidaritat més coordinada

Ja són més de dos milions de persones les que han fugit de les brutalitats que Rússia comet en la invasió d’Ucraïna, amb bombardejos massius fins i tot sobre la població civil. La injusta i injustificable guerra de Vladímir Putin ha provocat l’onada de refugiats més gran cap a la Unió Europea (UE) des de la Segona Guerra Mundial. I ha generat també l’onada de solidaritat més gran que es recorda des d’aleshores. És una guerra a les portes de les fronteres europees i la por i el dolor se senten molt propers.

La solidaritat dels europeus amb el poble d’Ucraïna aflora a tots els cors i sorgeix espontàniament entre la població, ja sigui amb ofertes d’acollir els refugiats al propi domicili, amb la contribució de donatius i aliments, i fins i tot amb transports improvisats per anar a recollir-los a la frontera amb Polònia. Això és el que estan fent ciutadans europeus de tots els països. També d’Espanya. L’últim exemple és el dels taxistes de Madrid, que han decidit organitzar una caravana per anar a rescatar els refugiats que fugen de l’infern d’aquesta guerra cruel que té com a responsable –recordem-ho– Putin.

Cal l’ajuda de tothom per acollir tantes persones, fonamentalment dones i nens, que arriben a la UE únicament amb el que porten posat perquè han hagut de fugir de sobte del seu país, en molts casos després que les bombes destruïssin casa seva. És evident que amb l’actuació dels governs europeus no n’hi ha prou per poder assumir la tasca d’acollida massiva que es requereix. Però, malgrat això, la multiplicació dels ajuts particulars posa de manifest que l’ajuda pública als refugiats i a les institucions que se n’ocupen és clarament insuficient. No només cal acollir-los, sinó donar-los ajuda, habitatge i mitjans perquè puguin viure mentre no acabi la guerra i puguin tornar al seu país. La incertesa és gran i ningú no sap quan podrà ser.

També es troba a faltar una coordinació eficient de totes les tasques d’acollida entre les administracions públiques europees, estatals, autonòmiques i locals, així com entre aquestes i les iniciatives privades. És més, hi ha el risc que, com va passar amb la pandèmia, comenci una picabaralla d’acusacions polítiques.

La UE ha reaccionat molt bé des del punt administratiu i legal, a l’establir la immediata condició de refugiat per a tots els nouvinguts, tot i que també s’ha d’ocupar que les màfies no s’aprofitin de la situació. Però ara no pot fallar en l’ajuda a aquests dos milions de refugiats, una xifra que augmenta cada dia, ni en la correcta coordinació per acollir-los. Seria imperdonable per a tothom fracassar-hi. ●

L’acollida dels refugiats requereix més implicació pública i evitar el partidisme