Censurar la cultura russa

S’ha posat de moda aquest curiós oxímoron d’exigir-li a la cultura que condemni la guerra. Causa perplexitat el degoteig d’artistes que, obligats o no pels programadors a Occident, es posicionen contra el disbarat bèl·lic perpetrat per Vladímir Putin a Ucraïna. Quan afirmen que senten la responsabilitat d’aclarir davant del seu públic que repudien l’atac, sembla que actuen més com a institucions públiques que com a individus.

La cultura europea –una cosa que si continua així acabarà sent un altre oxímoron– acull amb complaença aquest tipus de comunicats. I així es corre el risc de legitimar la idea que per haver nascut a Rússia, tenir la nacionalitat russa, actuar amb russos o treballar per a ells, recau per defecte sobre l’artista una sospita que cal córrer a netejar.

És curiós que precisament la cultura no tingui en compte les conseqüències que es deriven d’aquesta escalada de condemnes.

Sovint són una obvietat humiliant per a qui les firma. Des de la comoditat d’algú que no s’hi juga res, comunicativament funciona molt el fet d’exigir a gent russa amb família encara al país de Txaikovski, Tolstoi i Nuréiev que es pronunciï. O és que se li escapa al món de la cultura que la xarxa d’informació russa és molt extensa i que el que diguin aquestes persones no els sortirà de franc?

Quan el 1988 Valery Gergiev, el cap de turc d’aquesta maquinària d’hipocresia europea que condemna la cultura però no el gas, va assumir la direcció del teatre Mariinski, faltaven encara tres anys perquè Putin fos nomenat alcalde de Sant Petersburg. I està clar que amb l’ajuda del mandatari ha construït en aquests anys la institució musical més gran de la història. Pressionar-lo perquè se’n distanciï públicament és convidar-lo a escollir el model de soga que més li agradi.

Ho va dir aquesta setmana Tugan Sokhiev quan va abandonar tant la direcció musical del Bolxoi com la de l’Orquestra del Capitole de Tolosa de Llenguadoc, justament per no haver d’escollir entre cultures: que es contempli la possibilitat que un músic doni suport a una altra cosa que no sigui la pau al planeta és, afirmava, “sorprenent i ofensiu”. ●