La decisió d’Abu Dhabi

Sa Majestat el Rei respecta i comprèn la voluntat de Sa Majestat el Rei Joan Carles”, acabava el comunicat fet públic dilluns passat que transcrivia la carta del monarca emèrit a Felip VI, on anunciava que tenia la intenció de continuar residint “de manera permanent i estable a Abu Dhabi, on he trobat tranquil·litat, especialment per a aquest període de la meva vida”.

Aquest comunicat ve després de l’arxivament, per part de la Fiscalia General de l’Estat (i, abans, de la Fiscalia suïssa), de les investigacions sobre Joan Carles I. I té lloc dos anys després que Felip VI, en la que devia ser una de les iniciatives més dures de la seva vida, fes pública la retirada d’assignació al seu pare, alhora que renunciava a la seva herència. Uns mesos més tard Joan Carles I s’instal·lava a la capital de la Unió dels Emirats Àrabs, tal com ha informat aquí Mariángel Alcázar.

En els àmbits més monàrquics, la llunyania autoimposada ha dividit les opinions. Per uns, es tracta d’una

La llunyania de Joan Carles I ha dividit les opinions en els àmbits monàrquics

mesura intel·ligent i prudent. L’home que va tornar el prestigi a la institució monàrquica al segle XX contribuïa al seu desprestigi al segle XXI, mentre el seu fill s’enfrontava a reptes decisius. Per d’altres, que el cap de l’Estat que va aturar el 23-F visqués la vuitentena lluny d’Espanya constituïa una gran injustícia.

La monarquia, va escriure Carlos Seco Serrano, exerceix una missió integradora i conciliadora, per l’equidistància dels sectors socials i polítics i per la dimensió ancestral, que sintetitza processos històrics molt dispars. En això rau la seva màgia. En la història de llarga durada –que diria Fernand Braudel– Joan Carles I tindrà un paper destacat pels seus serveis a la democràcia. En la crònica del present, actuacions que ell mateix assegura que “lamenta sincerament” han creat un lògic rebuig i generen discòrdia.

A Felip VI li ha correspost assumir la Corona en els temps durs de la crisi econòmica, el procés, la pandèmia, ara Ucraïna. Amb molta feina, serietat i alhora un tarannà proper, ben flanquejat per la reina Letizia, està restaurant un simbolisme que havia quedat perjudicat: el de la figura que pot unificar el sentir d’una àmplia col·lectivitat. La carta del pare apunta a facilitar la seva tasca, i li resta arestes polèmiques. La d’Abu Dhabi sembla una decisió encertada. ●