La limusina de Putin

No hi ha cap símbol més precís per resumir el tarannà de Putin com a estadista que la seva taula. Les persones no s’hi asseuen, sinó que s’hi extravien. Perquè en realitat no és una taula, sinó una limusina blanca de sis metres. Gairebé fa venir ganes d’estirar-s’hi, i imagino dos guardaespatlles fent-hi la migdiada quan el saló queda a les fosques, ja que aquesta no és una taula de diàleg, sinó de monòleg.

Putin s’hi ha reunit amb la més alta diplomàcia internacional sense mascareta ni zooms perquè la seva taula és tan profilàctica com esquiva. Imagino Macron, o el canceller alemany Olaf Scholz, apropant la seva butaca al costat d’aquests cortinatges que pretenen imitar els del parisenc hotel Crillon, per bé que les cortinetes del Kremlin, color de gos com fuig, estan tacades d’ombres. Una altra evidència que ni el poder ni els diners no aconsegueixen esborrar el gust indigent, que, a més, subratlla el deliri criminal a què estem abocats. El de l’home que parla com un ventríloc: des del ventre i amb la boca tancada, però en tres idiomes, perquè la seva és una història d’espies, gas i fam russa.

La taula de fusta de faig podria moblar un saló presidencial de Dubai o de Guinea Equatorial, on l’espai públic i el privat es distingeixen tant com les relacions entre la ciutadania i els mandataris, per a qui no han estat mai útils els conceptes de veritat i mentida. La taula lletosa és alguna cosa més que un aparador sense encant: es tracta d’un parapet amb ornaments de pa d’or i tres peus circulars on probablement s’amaguin els ulls del Servei Federal de Seguretat. Si almenys hi hagués un piano al seu costat i Putin donés la benvinguda amb una ària de Prokófiev, l’escena recuperaria una mica de calor humana en lloc del gèlid poltre de tortura en què s’ha convertit la suite del Kremlin per als líders peregrins que han intentat obrir-li els punys al senyor de la guerra.

Però res ni ningú no és capaç de frenar la implacable perversitat de l’autòcrata que ha bombardejat la pau. Mort, devastació i tragèdia recorren l’espina dorsal d’una Europa que semblava temptada de viure al metavers i es veu obligada a tornar a Guerra i pau. El pitjor és que la taulalimusina de Putin no és xinesa, sinó europea, i que se’n disputen la fabricació uns ebenistes d’Alcàsser i uns altres de Como, fet que infla més, si pot ser, el seu ego totpoderós, i que valida les paraules d’Erasme de Rotterdam: “Hi ha els qui susciten la guerra per l’única raó de poder exercir més fàcilment per aquesta via la tirania sobre els seus súbdits”. ●