Nosaltres i la polarització

Al llarg dels últims anys, la psicologia social ha demostrat que cada vegada ens resulta més difícil acceptar idees que són alienes al nostre esquema de valors. Ens refugiem en bombolles informatives i ens relacionem amb persones que pensen com nosaltres o, almenys, que no desafien la nostra visió del món. Aquesta conducta acomodatícia és el germen de la polarització política i en som més responsables del que ens agradaria admetre. Per Jonathan Haidt, autor de La mente de los justos. Por qué la política y la religión dividen a la gente sensata (2012), la polarització política és, en realitat, una “polarització moral”. El que ens diferencia no és tant la ideologia, i molt menys el programa electoral dels partits, sinó el conjunt de valors que ens defineix. Els progressistes tendeixen a ser més oberts i a identificar-se amb valors com la igualtat i la justícia, mentre que els conservadors solen tenir més resistència al canvi i se senten

El que ens diferencia no és tant la ideologia, sinó el conjunt de valors que ens defineix

representats per valors com el respecte, la lleialtat o el patriotisme.

El cert és que ens costa de debatre amb persones que pensen de manera diferent, i molt més d’admetre que estem equivocats i d’incorporar els seus punts de vista. Steven Pinker parla del “biaix del meu costat”, la tendència a adoptar com a pròpies les opinions del grup amb què ens sentim més identificats i a oposar-nos de facto a les que defensa el grup rival. Com podem esquivar aquesta barrera psicològica? En una xerrada TED titulada “Com tenir millors converses polítiques”, Robb Willer assenyala que, quan interactuem amb algú que pensa diferent, solem construir els arguments des de la nostra escala de valors, sense posar-nos al lloc de l’altre, la qual cosa fa que aquest defensi les seves idees amb més força i entusiasme. Per solucionar aquest “efecte contraproduent” i donar lloc a “converses polítiques millors”, Willer proposa la tècnica del “reframing moral”, reformular els nostres arguments tenint en consideració els valors de l’interlocutor.

Una proposta gens senzilla, ja que ens exigeix aprendre a parlar un altre idioma. Ens convida a adaptar, gairebé a traduir, els nostres arguments als codis morals de l’altre. No sembla fàcil, però sí el més eficient i el millor per a un debat democràtic de qualitat. ●