La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No hi ha pebrots!”
Una caravana de taxis de Madrid té previst anar a la frontera d’Ucraïna amb ajuda humanitària i tornar amb refugiats
La solidaritat amb el poble ucraïnès es manifesta a Espanya des de tot arreu, projectes d’ajuda en què el nexe d’unió és el voluntarisme, o iniciatives gairebé sempre sorgides en un rampell de geni altruista, cosa que les oenagés professionals, amb anys de brega al sector, qüestionen, perquè entenen que són projectes d’eficàcia dubtosa.
Una de les últimes i més vistoses iniciatives d’aquest estil va sorgir diumenge en una reunió de taxistes mentre esperaven clients a la T-4, la terminal del madrileny aeroport de Barajas.
Com passa amb aquestes coses tot va néixer després d’una bona estona d’intercanvi de comentaris afligits respecte a la situació a Ucraïna. El procés es va desenvolupar seguint el guió habitual en moltes tertúlies de barra de bar. Algú va dir: “Podríem fer alguna cosa”. I llavors un altre va pronunciar la frase màgica: “No hi ha pebrots!”. El cor de respostes va ser instantani: “Com que no!”.
Ho explica Jesús Andrades, taxista madrileny, de 38 anys, els últims vint dels quals ha estat al volant com a professional i ànima del projecte: “L’èxit ens ha sorprès fins i tot a nosaltres mateixos. Aquella tarda ja teníem deu taxis, de nou places cada un, disposats a anar i tornar a la frontera d’Ucraïna amb Polònia carregats de roba, menjar i medicaments i tornar amb refugiats”.
L’endemà els taxistes voluntaris ja eren 25 i els oferiments de vehicles arribaven als 150. “La idea –diu Jesús Andrades– és conduir sense parar 30 hores seguides fins a la frontera. Uns 3.000 quilòmetres”. Per això hi aniran dos conductors a cada cotxe. Al grup hi ha tres dones. “Quan arribem descarregarem i dormirem unes hores en un hotel i, altra vegada, trenta hores de conducció fins a casa”. En els cotxes de nou places hi anirien, de tornada, sis refugiats; en els de cinc places, tres.
El material que s’emporten d’ajuda el donen diferents empreses que el porten a diversos punts de recollida. “Després, l’Ambaixada és la que el classifica i li posa les etiquetes pertinents perquè no tinguem problemes amb la policia a l’hora de travessar les diferents fronteres”, comenta Andrades.
Tot això és una iniciativa altruista. L’operació surt a cada taxi per un cost d’entre 1.000 i 1.300 euros (gasolina i peatges), segons el pes i la càrrega de cada vehicle. A això cal afegir-hi el que deixin de guanyar pels dies que faltin a la feina. Ja hi ha una caixa de resistència amb aportacions de diferents punts d’Espanya; entre els donants, un bufet d’advocats de Barcelona.
“Tampoc no serem nosaltres lògicament els que seleccionem els refugiats que portem a Espanya. Aquesta tasca correspondrà a l’administració ucraïnesa, d’acord amb les oenagés que hi ha allà. Cada refugiat que vingui haurà de tenir els seus papers en regla i una assegurança de viatge”, explica José Miguel Fúnez, un altre dels entusiastes i líders del projecte.
Els 25 taxis madrilenys recorreran els 3.000 quilòmetres fins a la frontera en unes 30 hores sense parar
El desplaçament de cada vehicle costarà entre 1.000 i 1.300 euros entre la benzina i els peatges
El comboi humanitari havia d’haver sortit dimecres, però continua sense poder abandonar Madrid. “Encara ens falta d’aconseguir uns permisos”, es queixa Andrades: “La Comunitat de Madrid ens ha donat l’esquena. Quan li demanem que aculli els refugiats que portarem ens diuen que això no és competència seva, sinó del Govern central”. No hi ha data de sortida, però es creu que serà imminent. Aquest és un dels problemes típics amb què xoquen les iniciatives voluntaristes de particulars, que després no troben suport oficial.
“Sabem que els taxistes de vegades no som ben vistos pel ciutadà. Però el taxi sempre hi és. I això d’Ucraïna ens ha tocat el cor: sí que hi ha pebrots!”, diu orgullós Andrades. ●