La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Síndic demana llocs per fer botellots segurs
Aquests espais haurien de respectar el descans veïnal
El Síndic de Greuges de Barcelona commina les administracions i molt especialment l’Ajuntament que habilitin espais específics perquè la gent pugui fer botellots a la ciutat d’una manera segura.
David Bondia entén, tal com va explicar ahir en una roda de premsa, que aquests llocs han de tenir lavabos públics, assistència sanitària, sistemes especials de recollida d’escombraries, espais d’assessorament sobre el consum de drogues; punts d’informació i assistència sobre agressions sexuals i també racistes, sistemes d’abonament o descomptes per al foment de l’ús del taxi compartit i de la resta del transport públic...
I també, i sobretot, un emplaçament, va voler subratllar el Síndic, que garanteixi el descans i la tranquil·litat dels veïns perquè la gent beguda no faci pipí als portals, per posar un exemple.
Aquesta proposta s’emmarca dins de les polítiques de reducció de riscos.
És a dir, si la gent igualment fa botellots, encara que estiguin prohibits, i beu com si l’endemà no existís, que ho faci de la manera més segura possible, minimitzant, en la mesura possible, els efectes més perniciosos, sobre la salut i sobre la convivència.
El Síndic de Barcelona també entén que la pandèmia va posar de manifest aquí una pràctica que es fa des de fa dècades i que molt difícilment desapareixerà amb mesures estrictament punitives.
De fet, durant la pandèmia, quan els botellots eren més que mai un problema de salut pública, les administracions es van mostrar incapaces d’impedir-los.
Bondia també va voler desmarcar-se dels botellòdroms, d’aquests paratges allunyats dels centres urbans on anys enrere uns quants ajuntaments, principalment a Andalusia, van autoritzar aquesta manera de consumir alcohol en grup en espais públics. La veritat és que la majoria d’aquestes experiències van tenir un final un deslluït. A Granada, fa anys que les queixes veïnals van fer que es deixés de fer.
Si bé és cert que allà, a Andalusia, en aquells descampats dels afores, amb sort, un potser podia arribar a topar amb una ambulància i alguns policies municipals, per si de cas.
A més, els botellots que tradicionalment es feien a Andalusia des de la dècada dels vuitanta sempre van ser molt més multitudinaris que els de Catalunya.
Aquí, a Barcelona, les escenes que es van viure a la plaça d’Espanya durant les últimes festes de la Mercè són excepcionals de debò, gens quotidianes, no com a altres localitats, on aquestes trobades estan molt més consolidades.
Aquí el format sempre ha estat molt més reduït.
Les aglomeracions són més petites, però això no frena el creixement de la indignació ciutadana en nombrosos barris de Barcelona.
Molts veïns estan cada dia més farts de tot el que passa cada la nit davant el Macba, a Ciutat Vella, a moltes places de Gràcia i al voltant d’algunes discoteques del Poblenou. A més a més, la primavera i el bon temps ja piquen a la porta. ●
Experiències, en aquesta línia, en municipis d’Andalusia van tenir finals més aviat deslluïts