La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Molt sovint t’obres més amb desconeguts que no pas amb amics de la infantesa”
Mamen Mendizábal Periodista que avui estrena ‘Encuentros inesperados’ a La Sexta
Mamen Mendizábal (Madrid, 1976) es va acomiadar el juny del 2021 de Más vale tarde, el magazine informatiu dels vespres de La Sexta, després de gairebé deu anys al capdavant del programa. Aquesta nit torna a la mateixa cadena amb un format innovador, Encuentros inesperados, en què quatre persones conegudes de diferents àmbits, que no es coneixen entre si i poden estar en pols oposats, s’asseuen en una taula per parlar d’un tema que els uneix. “A mi aquest programa em sorprèn, perquè són converses sobre temes en principi seriosos però que té rialles i entreteniment garantits”, diu la periodista sobre aquest nou espai produït per Atresmedia TV en col·laboració amb Producciones del Barrio. En el primer programa s’asseuran a la taula Oriol Junqueras, Mario Vaquerizo, Alberto San Juan i Ana Iris Simón per parlar de l’Església.
Una proposta tan innovadora com aparentment senzilla. Com va sorgir la idea?
A mi m’agrada el debat. N’he fet molt de polític, però en buscàvem un en què es parlés dels canvis que tenen lloc en la societat, que fos entretingut i que fomentés més la trobada que no pas el desacord. Vam provar diferents fórmules fins que vam arribar a aquesta barreja de taula de trobada i de making of –un 40% del programa ensenya els moments previs al debat– per posar un tema diferent sobre la taula en cada programa (l’Església, el feminisme, la família, el clima de polarització, els animals de companyia...), però volíem que fos amb un to innovador i en què, a més d’exposar idees, també es parlés d’experiències perquè la gent a casa pogués connectar amb les seves i no deixar-ho només en un pla intel·lectual.
I, per començar, Oriol Junqueras i Mario Vaquerizo a la mateixa taula...
Sí, és una barreja molt sorprenent i que no t’esperes. En Mario no és a prop de l’independentisme, però quan s’acosta a Junqueras i li pregunta per la presó és emocionant. O quan li diu que és el seu noi preferit al final del programa. També sorprèn com Junqueras mira en Mario. De sobte, veiem dues persones que es troben en un context en què no s’esperarien mai. Aquesta és la base del programa.
Manuela Carmena i Samantha Hudson; Esperanza Aguirre i La Mala Rodríguez; Santi Cañizares i Marc Giró protagonitzen algunes d’aquestes trobades inesperades. Quins criteris han seguit per triar els convidats?
Era molt important per a nosaltres que aquesta trobada fos inesperada, que no es coneguessin i que fossin de diferents àmbits. També que hi hagués un contrast generacional i de gènere, excepte a les taules que són totes d’homes o de dones perquè els temes t’ho demanen.
Hem intentat sempre introduir-hi un polític, perquè avui una part dels canvis socials passen per la política. I perquè també ens semblava interessant veure polítics en una altra tessitura, amb un altre to, un altre llenguatge i una altra vocació de trobada.
Un dels punts forts del programa és veure com els convidats surten de la zona de confort i del seu context, oi?
El que dona joc efectivament és que encara que creguis que els coneixes, no els has vist mai en aquest context ni parlant d’aquests temes. A mi, que Cristina Cifuentes m’expliqui que fa la cullereta amb els seus dos gats em sembla del més sorprenent que em podria esperar d’aquesta expolítica. O que Mario Vaquerizo ens parli de la mort del seu germà. O sentir La Mala Rodríguez parlant de feminisme.
Vostè també és en aquesta taula com una cinquena convidada. Hi participa com una més o manté una certa distància?
Totes dues coses. M’hi involucro perquè participo de la conversa, i fins i tot conto experiències meves, però al final jo soc la directora i moderadora d’aquest format i tinc clar què vull que surti i què busco en cada programa. Ficar-me en la conversa i ser part de la taula no eludeix buscar els objectius periodístics i d’entreteniment.
Amb els programes que ja han gravat té la sensació que de vegades un es confessa més davant de desconeguts que no pas davant de familiars i amics?
Totalment. Aquest programa demostra que molt sovint t’obres més amb gent que no coneixes que no pas amb la que coneixes, probablement perquè quan estem en la nostra zona de confort no volem rebentar el dinar de diumenge i, per això, no es treuen determinats temes. Perquè no ens posarem d’acord en la política, en això o en això altre, però com que aquí l’acord és la base del programa, crec que ells moltes vegades s’obren més del que s’obririen amb amics de la infantesa. Fins i tot jo, eh? ●