La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern vol que la gratuïtat de P2 també l’assumeixin els municipis
Els ajuntaments alerten que el cost de la plaça de la llar d’infants està molt per sobre de l’estimació d’Educació
Els municipis catalans estan inquiets per la falta de concreció del compromís estrella del Govern, la gratuïtat de l’escolarització dels nens de 2 anys per al pròxim curs 2022-2023, una mesura que abans que res celebren i per a la qual hi ha una partida pressupostària de 90 milions d’euros, però que temen que es planifiqui de manera precipitada, ja que les preinscripcions escolars en aquest cicle educatiu comencen el 4 de maig. A més, encara es desconeix la destinació dels 100 milions dels fons europeus que gestiona la Generalitat per a la creació de noves places de 0-3, si l’opció és invertir per obrir línies de P2 (ara anomenat I2) a escoles d’infantil i primària, com han fet altres autonomies, o es mantindrà el model català d’escoles bressol.
Aquests són els dos temes que es debatran demà divendres a la comissió mixta, després que els seus membres es reunissin d’urgència el 28 de febrer i es donés a conèixer un esbós del pla del Departament d’Educació. S’espera concretar el cost de la plaça i si es crearà un mapa amb les necessitats d’escolarització catalanes.
Cal aclarir que la intenció del
Govern no és universalitzar el P2 per a tota la població, és a dir, garantir que hi hagi places per a tots els nens de 2 anys (actualment només un 20% de primer cicle infantil està escolaritzat). Tampoc no ho és assumir completament el cost de la plaça educativa (com indica la llei d’educació de Catalunya, malgrat que no ha arribat a complir-se i s’assumeix que la fórmula actual ja funciona).
Al que s’ha compromès el Govern és a assumir el que paguen les famílies per l’escolarització dels fills, fet que representaria un terç del cost de la plaça. La resta es finança amb el pressupost de la mateixa administració catalana i, sobretot, amb el dels ajuntaments, que es fan càrrec no només de l’escolarització sinó també del manteniment dels edificis i dels extres, com el personal addicional.
Educació ha calculat que haurà de pagar 1.600 euros per nen i any, i això als municipis els sembla molt allunyat de la realitat i per sota del que ja pagava departament fa 18 anys (1.800 euros). A més, qüestionen que es deixi fora d’aquesta negociació el cost del menjador i el deute que va adquirir l’administració un cop va deixar de pagar la seva part des de la crisi econòmica.
Així, segons la Generalitat, el cost de la plaça total estaria valorat en 4.800 euros, quan s’estima que les seves pròpies escoles bressol (42 centres) tenen un cost aproximat de 7.000 euros. Les places més cares són les de l’Ajuntament de Barcelona (7.800), que ha cuidat molt especialment aquesta etapa educativa pel seu impacte en l’èxit educatiu dels menors més desfavorits. En tot cas, la mitjana de 55 municipis barcelonins és de 6.000, segons un estudi de la Diputació de Barcelona que recorda que és un “cost mínim”, ja que no es preveuen els ajuts que reben les famílies, com la tarifació social per la qual les famílies de menys renda paguen menys i això ho aporta l’ajuntament.
A la reunió de la comissió de demà els municipis confien que es negociï el cost i es determini un acord marc concret que doni seguretat econòmica i jurídica als municipis, amb calendaris i compromisos, per poder preparar la preinscripció escolar en condicions. ●
Les administracions locals insisteixen que volen un acord marc que doni seguretat econòmica i jurídica