La Vanguardia (Català-1ª edició)
El primer humà que va rebre un cor de porc mor dos mesos després del trasplantament
L’hospital de Maryland n’anuncia la defunció sense especificar-ne les causes
Fins fa tot just dos mesos els obituaris sobre David Bennett haurien estat més que breus i escassos, si se n’hagués escrit algun.
Tot i això, l’esquela d’aquest home de 57 anys va canviar de manera radical al gener. Un home normal i corrent, fins i tot amb un passat tèrbol, es va erigir en una fita quan es va convertir en el primer trasplantat amb un cor de porc genèticament manipulat.
L’experiment es va celebrar tant com aquest dimecres es va lamentar la seva mort, a l’hospital universitari de Maryland, a Baltimore, el centre que va protagonitzar el gran èxit mèdic, vist com una llum d’optimisme en el terreny sanitari.
El fill del Bennett va elogiar l’hospital per haver ofert al seu pare, que no tenia futur, l’oportunitat de protagonitzar aquest experiment. La família en va destacar la contribució a una investigació clau per a la supervivència de tants pacients.
“Estem agraïts per cada moment innovador, cada somni boig, cada nit d’insomni que es va dedicar a aquesta tasca històrica”, va afirmar David Bennett jr. en un comunicat emès pel centre mèdic. “Esperem que això sigui el principi de l’esperança i no pas el final”, va subratllar el fill.
Bennett estava desnonat, i havia estat rebutjat de les llistes d’espera de trasplantaments per la seva deteriorada salut quan els metges li van plantejar aquesta opció, encara inexplorada.
Els metges no van oferir una raó exacta de la defunció. No quedava clar si el cos havia rebutjat l’òrgan estrany. “No hi ha una causa òbvia per identificar el motiu que en va propiciar la mort”, va assenyalar una portaveu de l’hospital als mitjans. Els especialistes van assenyalar que ara per ara no comentaran res més sobre aquesta qüestió en espera de les anàlisis que s’han de fer. Tenen previst publicar-ne els resultats en un diari mèdic.
El doctor Bartley Griffith, que va practicar la intervenció quirúrgica, va assegurar que el personal del centre estava desconsolat per la pèrdua. “Va demostrar ser un pacient valent i noble que va lluitar fins al final”, va afegir el metge en declaracions a The New York Times, que va avançar la notícia. Griffith va remarcar que Bennett “es va fer conegut per a milions de persones arreu del món pel seu coratge i la seva ferma voluntat de viure”.
La seva elecció per a aquest experiment va plantejar, a més a més, un debat ètic als Estats Units.
Aquest David Bennett, a qui es donava una altra oportunitat, era el mateix que el dia 30 d’abril del 1988 va apunyalar Edward Shumaker. Set ganivetades per l’esquena, a l’abdomen i al pit. L’Edward va sobreviure, però va quedar paralitzat de cintura cap avall. Es va passar dues dècades en una cadira de rodes i va tenir moltes complicacions, entre d’altres, un vessament cerebral que li va provocar problemes cognitius fins que va morir, el 2007.
Es va parlar d’un cas de gelosia. Bennett va entrar al Double T Lounge, a Hagerstown (Maryland), i l’Edward, de 22 anys, feia copes i parlava amb la llavors esposa de l’agressor, Norma Jean, que tenia asseguda a la falda. Els dos homes es coneixien. Havien estudiat al mateix institut.
Els familiars de Shumaker van lamentar que l’elegit per a l’experiment fos l’home que havia matat l’Edward, crim pel qual va passar diversos anys a la presó. L’hospital de Maryland va respondre que la seva obligació és tractar tots els malalts, independentment dels antecedents o les circumstàncies de cadascun.
Aquest trasplantament de cor
David Bennett, malalt terminal de 57 anys, es va sotmetre a l’operació a principis de gener
Els metges elogien l’actitud valenta del pacient i confien que aquesta experiència permetrà avançar
és una de les intervencions pioneres els últims mesos en què òrgans de porc reemplacen parts vitals dels humans, els xenotrasplantaments. Milers de malalts veuen amb optimisme rebre ronyons, cors i altres òrgans escassos. ●