Neymar, cartó pedra

Incapaços de sortir a camp obert i despullar-se davant dels periodistes, els astres del futbol elaboren els seus propis productes, els empaqueten i ens els injecten en vena. Aquesta és la moda. Si cola, cola.

Parapetats en les seves produccions, ens parlen Anelka, Benzema, Beckham, Kenny Dalglish i Pelé, i tot el que ens expliquen és el que ens volen explicar.

Alguns productes són una caricatura pretensiosa i, per tant, una burla; i, per tant, un bon divertiment.

Al seu dia m’havia entretingut contemplant Ronaldo, el documental de 89 minuts que Cristiano Ronaldo havia filmat el 2015, oda al mal gust. Quin imant!

(“No concebo algú amb tant de talent com tu en tot el que fa”, li diu Jorge Mendes, el seu representant, i l’home s’infla com un paó.)

Neymar jr.: el caos perfecto ni tan sols arriba a això, a la hipnosi.

Ni tan sols em diverteix.

El documental, tres episodis d’una hora, convida al badall. Qui ho hauria dit quan parlem d’aquell paio que aixeca un estadi sencer del seient, a qui va amb ell i a qui el detesta, ja que davant el seu futbol no hi ha terme mitjà.

Al seu documental, Neymar és Neymar jr., i com a tal queda reflectit, com a júnior, ja que és el producte de Neymar sr.., el seu pare, amo i se

‘El caos perfecto’, es diu el seu serial a Netflix: no hi veig pas un futbolista, hi veig una ‘celebrity’

nyor del seu destí des que el futbolista era una criatura: el pare no ha vist mai en ell un fill, sinó una marca.

I les marques es blanquegen.

I per això el serial és una estafa.

El caos perfecto pretén indagar les crisis reputacionals del geni, aquells dies en què abundaven els mems rient de quan es tirava a la piscina, o quan se’l processava per una violació de què a la fi sortia absolt, o quan es parlava de les seves festes inoportunes i les seves lesions recurrents.

El caos perfecto esmenta aquests episodis, sense més ni més: després passa de llarg.

Assegut a la butaca dels videojocs, pentinantse i repentinant-se, Neymar jr. regateja els temes espinosos i no li insisteix ningú. Presenta els seus toiss, els seus amics, tan gorrers com inseparables, i tot i això no ens explica qui són ni d’on surten ni què hi pinten, en tot això.

Al seu serial, Neymar jr. es tira a la gespa i es retorça i diu que la vida és així, que no l’ha creada ell, i que ser una celebrity està bé però que també és una condemna, i que tot això li havia vingut des del bressol, des del dia que els brasilers, potser miops o potser desesperats, havien cregut que veien en ell el successor de Pelé, Garrincha, Rivelinho o Zico.