La Vanguardia (Català-1ª edició)
El relat de Frenkie de Jong
El neerlandès, amb contracte fins al 2026, argumenta el desig de continuar de blaugrana i demana més competència perquè el Barça pugui guanyar tots els títols, incloent-hi la Champions
Era 5 de juliol del 2017 quan 20.000 aficionats blaugrana van anar a la posada de llarg de Frenkie de Jong al Camp Nou. Perquè des de la contractació de Johan Cruyff el 1973, Holanda és una mica més que una referència per al barcelonisme. És una connexió romàntica i vital. Passa que, a més, l’internacional neerlandès era un fitxatge estratègic i prioritari per al Barça, que el veia com l’hereu perfecte de Sergio Busquets. Capaç de jugar de pivot com a la selecció oranje, De Jong era igualment solvent com a interior dret i esquerre i a més també podia jugar de central. La seva arribada no va generar cap discussió. El preu (75 milions d’euros que el Barcelona va pagar a l’Ajax) tampoc.
Des d’aleshores, De Jong, que al maig fa 25 anys i que té contracte fins al 2026, ha tingut quatre entrenadors: sis mesos Valverde, vuit mesos Setién, 14 mesos Koeman i des del novembre Xavi. La poca estabilitat a la banqueta va afectar el migcampista.“No és mai un bon senyal quan es tenen quatre entrenadors en tres anys. Però no és mai culpa dels tècnics quan no jugues bé, és culpa d’un mateix”, va apuntar el jugador, que va voler afrontar les crítiques. “No em fan mal. Però crec que la gent parla molt i no veu els partits”, va assenyalar el neerlandès, per qui la competència no és una mala notícia. “No em fa por, està molt bé per a l’equip. Si ens reforcem bé segur que l’any que ve lluitarem per tot”, va sentenciar amb un somriure innocent.
Perquè darrere d’aquest somriure s’amaga un jugador que ha viscut el futbol des del bressol. El seu avi va ser futbolista amateur, igual que el seu pare, John, que va arribar a jugar al primer equip de l’ASV Arkel. Allà, amb 7 anys, va fer també els seus primers passos un menut Frenkie que aviat va conèixer la sensació que busca tot futbolista. La de poder elegir. Sent prebenjamí es va decantar pel Willem II, on va escalar totes les categories fins a debutar al primer equip amb 18 anys. Només va durar un mes. Aquell mateix estiu del 2015, PSV i Ajax van negociar als despatxos per fitxarlo. Va guanyar l’Ajax.
Quatre cursos després va arribar al Barça, on ha viscut un carrusel d’emocions. Al desembre alguns directius el van considerar fins i tot un efectiu interessant per fer caixa i poder emprendre el pròxim estiu la desitjada incorporació de Håland. “Sé que el Barcelona necessita diners i una gran oferta per en Frenkie podria ajudar”, va dir el seu pare, John de Jong.
Xavi també estava una mica inquiet amb el seu rendiment. “Hi ha jugadors a qui els costa el joc de posició. Sorprèn perquè són en el Barça”, va dir al desembre.
Però de portes endins van treballar junts. “Mirem vídeos de moments en què puc millorar. Sobre com he de col·locar-me o com rebre la pilota”, va confessar De Jong. I ja sigui pels vídeos, per Xavi o per la competència, el neerlandès s’ha enlairat. Ha marcat tres gols a la Lliga i un a l’Europa League.
“La meva millor versió? No ho crec, sempre es pot millorar”, va sentenciar. ●
Quan no es juga bé no és culpa dels tècnics: és culpa d’un mateix”