La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ucraïna es cola en la negociació dels salaris
L’alta inflació dificulta el pacte entre els agents socials
La guerra d’Ucraïna impacta directament en la negociació de la guia sobre la pujada salarial als convenis recollida a l’AENC, que amb prou feines va avançar a la reunió negociadora d’ahir. L’alça dels preus de l’energia fins a nivells mai vistos anticipa que la inflació es mantindrà en nivells màxims els pròxims mesos, cosa que dificultarà que els sindicats acceptin un increment baix. Encara que no s’ha posat una xifra a sobre de la taula de manera oficial, un dels percentatges amb què es treballa a la part alta és un increment d’un 5% per a aquest any.
Fonts consultades van dir que cap de les dues parts ahir no va posar a sobre de la taula les xifres a negociar. La UGT va assenyalar que a la trobada es va debatre “la influència dels esdeveniments en el context internacional”. La pròxima reunió serà dimarts.
El president de la patronal, Antonio Garamendi, va assegurar que, si la pujada de salaris s’ajusta a l’índex de preus de consum (IPC), la inflació es convertirà en estructural i, segons la seva opinió, “hi perdrem tots”, informa Servimedia. Encara que no va voler donar cap xifra, sí que va recordar que als treballadors de la CEOE se’ls ha aplicat per a aquest any una pujada salarial del 2,1%. Sobre les conseqüències inflacionistes que està tenint la guerra, Garamendi va dir que les empreses “són les primeres” que la pateixen, malgrat que va recordar que l’alça de preus “venia d’abans”.
Des de CC.OO., el secretari general, Unai Sordo, va dir que la CEOE “s’està oposant” que el V AENC incorpori mesures que garanteixin que en el termini de dos o tres anys els treballadors no perdin poder adquisitiu. A parer seu, “no és realista” plantejar pujades salarials del 8% o el 10%, de manera que la clau és com es pacten increments per al 2022 i les garanties que al final d’aquest període no es perd poder adquisitiu. El líder de CC.OO., com la UGT ja ha fet altres vegades, va advertir de “mobilitzacions” dels treballadors si no hi ha un acord.
Sobre els efectes de la inflació, ahir CaixaBank Research va assegurar que l’augment dels preus s’acarnissa més amb les rendes baixes que amb les altes al conjunt de la Unió Europea. El servei d’estudis de Caixa
Bank ha estimat en funció del cistell de consum de cada col·lectiu que per a les rendes baixes l’increment dels preus l’any passat va ser del 7,3%, mentre que per a les rendes més altes es va situar en el 6,5%. Això significa que “el diferencial d’inflació en béns de primera necessitat entre les rendes més baixes i les més altes va passar de 0,1 punts percentuals al gener a 0,8 al desembre, la màxima diferencia en, almenys, una dècada”. L’informe afegeix que “l’impacte d’una pujada dels preus no afecta totes les llars de la mateixa manera” i afegeix que “els components que engloben béns i serveis considerats de primera necessitat (aliments, electricitat i calefacció, per exemple) van passar d’una inflació de tot just un 0,5% al gener a gairebé un 7,0% al desembre”. Amb la gasolina, el nivell salta al 9,2%.
Una altra de les conseqüències de la inflació en l’energia per la guerra d’Ucraïna és que posa en risc 320.000 treballadors de pimes, segons estimacions de la patronal Pimec. Les dades fetes públiques ahir pel president de la patronal, Antoni Cañete, es basen en una enquesta feta per l’entitat al febrer, abans que comencés la invasió russa a Ucraïna, que van contestar 350 empreses. El 16,4% de les pimes – de les 350 que van contestar l’enquesta– van assegurar que la continuïtat de la seva activitat perilla pel cost de l’electricitat. ●
La Pimec estima que 320.000 llocs de treball estan en risc pels alts preus de la llum