La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una platja per a Richelieu
A la guerra es combat amb el dur metall dels tancs i amb els fins grans de sorra
“Palm Beach? Miami? No. És la ciutat que ha patit més d’un centenar de bombardejos i ha vist caure sota la metralla milers d’habitants”, escrivia La Vanguardia a la portada el 28 de juliol del 1938.
Era el tercer dia de la batalla de l’Ebre, i a la primera pàgina publicava una gran foto de noies en banyador a la platja de Barcelona.
La sorra sempre s’ha emmotllat als cossos i a les guerres. O al revés.
Ahir a les platges d’Odessa hi nevava, però no arribava a agafar. En una, centenars de ciutadans cavaven amb pales a la sorra. De lluny semblava que busquessin desesperadament un tresor. De prop semblava que cavessin sepultures. Però eren antisepultures: extreien sorra amb pales i omplien sacs per aixecar les barricades i protegir els monuments d’Odessa.
A la guerra es combat amb tancs i amb sorra.
“És el que em demana el cos”, deia en Vlad, de 23 anys, a cop de pala. El seu amic Dima, de 35, aguantava el sac i el lligava. És la màgia de les platges, amb neu o calor, en pau o en guerra: en Dima –advocat de Dret Marítim– i en Vlad –que es dedica a reparar smartphones– s’havien conegut feia només un parell d’hores i ja eren amics.
En aquesta platja els voluntaris hi treballen de deu del matí a quatre de la tarda. Sense parar. “Omplim entre set i deu mil sacs de sorra cada dia”, deia en Vlad. Quatre palades ben plenes en cada sac, que, una vegada ple, s’ha de lligar ben lligat. Tot en cadena. Els sacs de sorra es van col·locant a la pala d’una gran excavadora, que els puja fins a les camionetes que els acabaran distribuint per Odessa i la regió.
Un grup de voluntaris preparen el menjar: la producció de sacs de sorra, com la guerra, no s’atura.
Les gavines, els iots encallats, les onades del mar Negre, l’horitzó inquietant. “Sembla que els vaixells russos han tornat a Crimea”, diu en Vlad.
Altre cop al centre de la ciutat, sona l’alarma antiaèria a l’aplicació especial per a mòbil creada pel Ministeri d’Innovació Digital ucraïnès. Per les avingudes, grans cartells suggereixen a Putin, de mil maneres diferents, que li donin pel c... Odessa, capital de l’humor ucraïnès.
La sorra es va distribuint per barricades i monuments. La platja, ben ordenada en sacs, ha pres el centre històric de la ciutat.
El lloc abans més fotografiat d’Odessa ara no es pot fotografiar. És zona militar restringida, i només s’hi pot accedir amb permís. Permís per, una vegada dins, contemplar el festival de sacs blancs entre esplèndides avingudes, soldats en tensió i prostíbuls tancats... “Girls, girls, girls”, diuen els cartells. Tancs, tancs, tancs, diu la realitat.
La platja embolcalla l’estàtua d’Armand-Emmanuel du Plessis, duc de Richelieu i governador d’Odessa i de Nova Rússia del 1803 al 1814. Sembla una d’aquestes instal·lacions contemporànies trencadores, boniques, digna d’algun artista
Una legió de voluntaris caven tot el dia a les platges d’Odessa per fer sacs contra la invasió
Sembla la instal·lació d’algun artista barceloní o similar que desconeix la guerra profundament
barceloní o similar que desconeix profundament què és una guerra.
Al director de cinema rus Serguei Eisenstein l’hauria fascinat l’escenari. El duc intenta treure el seu cap de metall just davant de la gran escala on va filmar – El cuirassat Potemkin– l’anguniosa escena del cotxet que cau amb la criatura a dins.
Avui, per les escales, en lloc de cosacs amb baioneta, hi baixaria la tropa de Putin amb kalàixnikovs i, en lloc del cotxet de nen, cauria el tanc que hi ha apostat al costat del duc.
Per filmar aquesta escena, Serguei Eisenstein podria escollir Leonardo DiCaprio, que acaba de donar deu milions d’euros a l’exèrcit ucraïnès: la seva àvia materna va néixer a Odessa.
“És una pena que hagin enterrat el duc sota sacs de sorra”, deia en Dima cavant a la platja. “Perquè, amb la mà esquerra avall, el duc agafa un pergamí enrotllat i, vist de costat, sembla que agafi una altra cosa... A Odessa som així”.
“Putin –deia– no entén què hi passa, aquí”. ●