La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE redissenya el futur en defensa i energia després del sisme ucraïnès
Macron insisteix en un altre pla massiu d’inversió europeu per mitigar el cop
Els 27 líders de la Unió Europea es van reunir ahir al palau de Versalles, als afores de París, per establir les bases d’una nova política comuna –sobretot en defensa, energia, indústria i alimentació– que respongui a les circumstàncies derivades del “canvi tectònic” causat per la invasió russa d’Ucraïna.
L’escenari de la trobada té evocacions històriques ambivalents.
El 1919 la fastuosa creació de Lluís XIV, el Rei Sol, va allotjar la firma d’un tractat, després de la I Guerra Mundial, que serviria d’excusa a Hitler per llançar-se a la conquesta d’Europa el 1939. A Versalles, per cert, s’hi va celebrar la primera trobada entre els presidents Emmanuel Macron i Vladímir Putin després que el primer arribés a l’Elisi el 2017. Sembla una eternitat.
La cimera, que s’acabarà divendres, té caràcter informal. No es prendran decisions, doncs, però s’han de fixar les prioritats.
L’agressió russa obliga a accelerar les mesures per augmentar de manera substancial la capacitat de defensa autònoma de la UE –conservant intacte el vincle amb l’OTAN–, cosa que implicarà més despesa, més projectes comuns i inversió tecnològica.
Al terreny energètic els objectius són igualment molt ambiciosos, començant per rebaixar o fins i tot suprimir la dependència del gas i del petroli russos, l’acceleració de les energies renovables i un progrés palpable en les interconnexions de les xarxes dels diversos països. Hi ha molta pressió per establir un sistema que contingui els preus, atès el dany econòmic, social i polític d’una inflació desbocada en aquest àmbit. Pedro Sánchez va fer molt èmfasi en aquest aspecte quan va arribar a Versalles.
En la declaració que sortirà de la cimera es preveu dedicar un apartat a l’esforç futur per garantir el subministrament de metalls estratègics i a diversificar l’aprovisionament de semiconductors, amb més producció pròpia. L’autonomia estratègica de la UE s’ha d’estendre així mateix a la intel·ligència artificial, la tecnologia 5G i altres sectors capdavanters. Un capítol especial és el de l’alimentació, ja que la guerra a Rússia i Ucraïna fa sortir a la llum la dependència en cereals.
França empeny la discussió cap a un nou pla massiu de “resiliència” europeu que implicaria inversions comunes –i un nou deute mutualitzat– per valor de centenars de milers de milions d’euros. Seria una rèplica del pla de recuperació després de la crisi provocada per la pandèmia. De moment el consens sembla molt lluny i la idea no figurava ahir ni a l’esborrany de declaració, però París hi està obstinat. Si Macron és reelegit el mes que ve, tindrà més autoritat per pressionar els seus socis.
Sempre afectuós, molt charmant al seu paper d’amfitrió, Macron va saludar els líders –entre ells moltes dones– amb petons, abraçades i carícies quan van arribar a Versalles. És el seu estil. Però el moment és greu, potser el més delicat dels últims vuitanta anys. A ningú no se li escapa. El primer ministre belga, Alexander De Croo, va dir que, amb la guerra d’Ucraïna, Europa ha perdut la “innocència”. I el mateix Macron, que ahir, acompanyat pel canceller Scholz, va tornar a parlar amb Putin, es va mostrar pessimista sobre un ràpid alto el foc. El president francès va considerar una treva “irrealista en les pròximes hores o dies” i va rebaixar molt les expectatives sobre l’entrada d’Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia a la UE, si bé va recalcar que es mereixen un horitzó, especialment Ucraïna, però la seva situació de guerra fa impossible iniciar un procés d’incorporació.
Sánchez va reiterar que és “una guerra injusta, injustificada i il·legal”, i va prometre que Espanya serà exemple a l’hora d’acollir refugiats. ●
El president francès torna a parlar amb Putin, però no veu factible un alto el foc immediat