La Vanguardia (Català-1ª edició)
El laberint del periodista ‘Pavel’ González
Detingut el 28 de febrer a Polònia, s’enfronta a greus acusacions per espionatge i encara no ha pogut parlar amb el seu advocat
Entre el desconcert dels seus i les greus acusacions del Govern polonès, el cas de Pablo González continua sent un enigma. Quan fa dotze dies de la seva detenció, el periodista basc d’origen rus està pres a la presó polonesa de Rzeszów i encara no ha pogut veure el seu advocat. Al seu entorn, mentrestant, intenten desenredar l’embolic que envolta la detenció, un episodi que vinculen amb el seu origen rus.
Les notícies sobre la situació de González arriben amb comptagotes. Dos contactes en gairebé dues setmanes. El primer va ser el 28 de febrer, el dia de la detenció; llavors va poder trucar a la seva dona, Oihana Goiriena, i li va demanar que contactés amb el seu advocat. Després, dilluns passat, va rebre la visita del cònsol espanyol a Varsòvia, a qui va transmetre que es troba “bé” i va reiterar la seva innocència. En paral·lel, la seva defensa continua treballant per poder, per fi, parlar amb l’acusat.
Al seu entorn asseguren que s’han assabentat de les acusacions a través d’una nota de premsa. El portaveu del Govern de Polònia, Stanislaw Zaryn, assenyala que se l’acusa d’haver espiat per a Rússia “aprofitant el seu estatus periodístic”, de manera que s’enfronta a una pena d’entre un i deu anys de presó per espionatge. A més a més, des de l’Executiu polonès es va filtrar que viatjava amb dos passaports amb diferent identitat.
És en aquest punt on els seus no cedeixen. Oihana, la mare dels seus tres fills, explica que el seu marit va néixer l’abril del 1982 a Moscou, on va viure fins als 9 anys. Llavors els seus pares es van divorciar, i la mare, filla d’un nen de la guerra, va posar rumb a la terra d’origen del seu progenitor. Van viure durant un any a Bilbao i després es van traslladar a Catalunya. Amb 23 anys va conèixer la seva dona, es va assentar al País Basc i va formar una família. Quan va arribar a Espanya, la seva mare havia inscrit en Pablo –fins aleshores Pavel– amb el seu nom espanyol i el seu cognom. Això explica les dues identitats dels passaports rus i espanyol. Aquest mitjà ha pogut veure una còpia del Registre Civil on es reflecteix el tràmit, cursat el 1991.
Els seus companys a la Universitat del País Basc (UPV/EHU) també al·ludeixen a aquest aspecte biogràfic, “conegut per tots”, i subratllen que per a molts dels seus amics en Pablo és en Pavel. Al departament de Ciència Política i de l’Administració, on González fa una tesi doctoral sobre la persecució al moviment LGTB a Geòrgia, assenyalen que aquest factor, unit a la seva tasca com a periodista al Donbass els últims vuit anys, treballant per a Público, La Sexta o Gara, pot haver influït en la detenció, condicionada per un context de guerra i en un país com Polònia, situat al lloc 64è pel que fa a llibertat de premsa.
Aquesta lectura contrasta amb la rotunditat amb què s’ha expressat el Govern polonès i amb certa fredor de l’Executiu espanyol. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reconegut aquesta setmana al Congrés el precedent que, fa un mes, va portar González a contractar Gonzalo Boye com a advocat. Mentre era a l’est d’Ucraïna treballant com a periodista, va rebre una trucada dels serveis secrets del país, que li van sol·licitar que es personés a Kíiv. Allà va ser interrogat i se’l va acusar de “prorús”, malgrat que va quedar en llibertat i va tornar a Espanya.
Quan encara era a Ucraïna, el CNI va visitar casa seva, als voltants de Gernika; la de la seva mare, a Barcelona, i la d’un amic, també a la capital catalana. Per què aquests moviments del CNI? Robles s’ha limitat a assenyalar que respecta la “presumpció d’innocència”. Tampoc no ha quedat clar per què durant un mes el CNI no va tornar a trucar a la porta del periodista, que es va sentir lliure per viatjar a Polònia fa dues setmanes. ●
La família refuta les acusacions poloneses; va adoptar el cognom de la seva mare i el seu nom en espanyol el 1991
La ministra Robles ha reconegut que el CNI va visitar el seu domicili familiar, el de la seva mare i el d’un amic