La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’avís de Tusk
Santiago és una ciutat meravellosa, connectada amb Europa per un camí antic i místic que Manuel Fraga va tenir la genialitat de transformar en un gran reclam turístic. L’èxit del camí de Sant Jaume ajuda a entendre l’enorme força del Partit Popular a Galícia. Santiago de Compostel·la és un indret meravellós, però es troba a 4.529,5 quilòmetres de Mariúpol, epicentre de l’últim gran drama europeu.
Les distàncies compten. La geografia ens dona forma. La geografia torna amb mala bava, com ja va advertir Robert Kaplan fa uns anys. Algú, molt astut, va creure que el pacte entre el Partit Popular i Vox per governar plegats a Castella i Lleó, la regió més extensa d’Espanya, passaria desapercebut a la Unió Europea aquests dies de fúria, ràbia i soroll. No van tenir en compte que el president del Partit Popular Europeu, Donald Tusk, és polonès, un demòcrata polonès que sap perfectament de què va Vox. I tampoc no van tenir en compte que la revenja de Pablo Casado és un plat que se servirà fred.
Casado ha estat humiliat i escarnit. Cap dirigent polític espanyol no ha estat liquidat en temps de democràcia de la manera com ha estat defenestrat l’encara president del Partit Popular. [Ho van intentar amb Pedro Sánchez el 2016 i aquest va plantar cara]. Sembla que la campanya de denigració encara no s’ha acabat. Ahir al matí, poc després de comunicar-se el compromís històric a Castella i Lleó, el circuit mediàtic madrileny ja començava a encolomar el pacte amb l’extrema dreta a Casado, per deixar fora de perill el baró de Santiago, que encara no s’ha estrenat com a nou líder.
Era una operació ben dissenyada. Alfonso Fernández Mañueco s’assegura un govern regional relativament estable després de la mala decisió d’avançar les eleccions. (Avançament induït per la direcció sortint del partit, a partir d’informes electorals erronis i d’una apreciació voluntarista de la conjuntura). L’acord amb Vox es presentava com un incident menor i es carregava en el passiu de Casado, perquè Alberto Núñez Feijóo pogués començar el mandat sense aquest incòmode expedient. No van tenir en compte que Tusk és un demòcrata en lluita contra l’extrema dreta polonesa, i que un altre pes pesant del PPE,
Michel Barnier, de la dreta republicana francesa, s’enfronta a unes eleccions molt difícils. Després d’escoltar el comiat de Casado a Brusel·les, tots dos van censurar ahir la complicitat del PP amb l’extrema dreta. “Aquest pacte no pot ser tendència a Espanya”, va advertir Tusk. Alerta amb aquest avís. El PNB, que ja començava a enviar senyals de fum a Santiago, ahir es mostrava indignat davant l’acord. Després de l’estirada d’orelles europea, el problema se’l menjarà Juan Manuel Moreno Bonilla a Andalusia.
Núñez Feijóo no és pas un centrista. El centre no existeix avui a Espanya. El centre no existeix: existeixen les causes, i les causes triomfen quan aconsegueixen captar suports des de tots els angles de la societat, afirma Iván Redondo, i segurament té raó.
Núñez Feijóo és un polític professional amb més hores de vol que no pas Casado, dur com la pedra foguera, format a l’acadèmia clàssica de José Manuel Romay Beccaria, conservador gallec sorgit del tardofranquisme, i la seva causa consistirà a convèncer els espanyols que necessiten un govern més fort, més cohesionat, més rocós i més sever després de les calamitats del període 2020-2023. Per això haurà d’ordir una xarxa de complicitats, unes d’explícites i unes altres d’implícites, que vagin des dels voltants de Vox fins a la Catalunya aparentment insurreccional; des del Little Caracas fins a l’ala dreta de l’independentisme català amb agenda a Madrid, passant pel Partit Nacionalista Basc, on el baró de Santiago té bons amics. Núñez Feijóo triomfarà si, podent sumar majoria amb Vox, aconsegueix fer presoner el PSOE per a un govern de concentració nacional d’aquí dos anys.
Costa de trobar el to i la proporció a quatre mil quilòmetres d’Ucraïna. Núñez Feijóo s’ha passat de llest. I Pedro Sánchez potser surt massa guapo a les fotos en aquest temps de dol. ●
Núñez Feijóo volia que el radar Europa no detectés el pacte amb Vox