Vox entra al govern de Castella i Lleó

Vox ocuparà la vicepresidència i tres conselleries del futur govern de Castella i Lleó, així com la presidència de les Corts de la comunitat. Aquest és el fruit tangible de l’acord de legislatura a què van arribar ahir el PP i Vox, in extremis, minuts abans d’iniciar-se la sessió constitutiva de les Corts (en la qual ja es va elegir Carlos Pollán com a president de la Cambra). I aquesta és la primera vegada en què la formació ultradretana accedeix a càrrecs executius en una autonomia. El PP ja governa amb el suport de Vox a Madrid, Andalusia i Múrcia. Però són suports externs. Castella i Lleó serà, per tant, el primer territori espanyol amb un govern en el qual s’integra un partit que no assumeix un tret fonamental de la democràcia com és el respecte al pluralisme.

És cert que el resultat de les eleccions de Castella i Lleó del 13-F deixava un estret marge de maniobra al candidat popular Alfonso Fernández Mañueco, que amb 31 procuradors tenia en els 13 de Vox prou suport per aconseguir la majoria en una Cambra de 81 escons, i així repetir com a president. També ho és que el PSOE no va voler ni sentir parlar de facilitar la investidura de Mañueco amb l’abstenció.

Ara bé, també és cert que l’entrada de Vox al govern de Castella i Lleó suposa l’entrega de la carta de naturalització institucional a una formació que associa immigració i delinqüència, que desmantellaria l’Espanya de les autonomies, que ataca el moviment feminista i que congenia amb governs de països de la Unió Europea irrespectuosos amb els seus valors fundacionals. I també és cert que aquesta carta l’ha entregat el PP, es pot suposar que amb l’aquiescència d’Alberto Núñez Feijóo, que, una vegada defenestrat Pablo Casado, ja es comporta com el nou líder. Aquesta decisió, d’un gran pes polític, quedarà registrada com la inicial en la seva trajectòria al capdavant del partit conservador

El debat sobre la pertinència d’admetre Vox en el si institucional ha estat en l’aire des que, després de les autonòmiques d’Andalusia de desembre del 2018, el suport de Vox –extern– li va ser necessari a Juan Manuel Moreno Bonilla per poder ser investit i rellevar al capdavant de la Junta d’Andalusia el PSOE, que havia ocupat la seva presidència des del 1978, sense interrupció. Ara, aquell debat ja no sembla procedent. Vox entrarà al govern de Castella i Lleó. La idea d’un cordó, de fet, ja ha decaigut.

Les posicions sobre aquest tema, en el nostre entorn continental, són diverses. Els dos primers països de la Unió Europea, Alemanya i França, mantenen actituds fermes. A França, el sistema electoral a dues voltes permet, quan un candidat ultradretà arriba a la segona, reunir suports de dreta i esquerra entorn del seu rival. Se’n va beneficiar, per exemple, Emmanuel Macron en la seva lluita amb Marine Le Pen el 2017. A Alemanya, l’exclusió de l’extrema dreta és encara més severa. Els partits de tradició democràtica no utilitzen els vots de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), ni negocien amb ella. Tant és així que Annegret Kramp-Karrenbauer, secretària general de la CDU designada per Angela Merkel, va perdre el càrrec després de donar suport, al costat de l’AfD, a un candidat liberal a Turíngia. En canvi, en països com Itàlia aquest cordó sanitari no es fa servir. Ahir, el PP europeu es va mostrar descontent amb el pacte de PP y Vox.

De vegades, els cordons sanitaris poden produir efectes indesitjats, com donar perfil de marginada a l’extrema dreta i guanyar-li suports. Però això no treu el sentit essencial: expressar el rebuig a formacions amb valors que no es corresponen amb els que sustenten la democràcia. ●

La decisió, d’un gran pes polític, arriba amb el nou lideratge conservador de Feijóo