La guerra acorrala el BCE

El Banc Central Europeu (BCE) és el guardià de la inflació a la zona euro i, com a tal, té el mandat estatutari d’evitar que es descontroli. Per tant, no pot quedar-se impassible davant el fort augment que registren els preus per culpa de l’encariment dels combustibles a causa de la guerra de Putin. Però, alhora, hauria de ser molt prudent per no endurir la política monetària fins a l’extrem d’ofegar la recuperació econòmica. Això ens abocaria al pitjor dels escenaris: l’estagflació, és a dir, estancament econòmic amb inflació.

Aquesta difícil equació la va intentar resoldre ahir el consell de governadors de la institució monetària europea amb una doble decisió. La primera és accelerar la retirada del programa d’estímuls monetaris injectats en el seu moment per reactivar l’economia i la inflació quan aquesta última era negativa o propera a zero. Amb la retirada accelerada d’estímuls monetaris –i de menys compra de deute públic i privat– deixarà de tirar llenya al foc alcista dels preus.

La segona decisió, en canvi, manté oberta la porta a prolongar l’actual nivell negatiu dels tipus d’interès directors (-0,50%) més temps del que s’havia previst inicialment. Fins ara s’havia anunciat que pujarien tan aviat hagués culminat la retirada dels estímuls monetaris el tercer trimestre d’aquest any. Ara això es deixa en suspens. La decisió d’ajornar la pujada prevista de tipus d’interès directors suposa un alenada d’aire fresc per a l’economia, però, en canvi, té l’inconvenient que pot debilitar encara més l’euro enfront del dòlar i, per tant, incrementar més el cost de les importacions que es paguen amb la divisa americana, sobretot de petroli i gas. En aquest cas, la mesura es convertiria en un altre factor inflacionista. Per això no es descarta que, finalment, el BCE es vegi obligat a començar a apujar tipus abans de final d’any.

Tot això il·lustra l’estret marge de maniobra amb què es troba la institució que presideix Christine Lagarde per combatre la inflació sense castigar l’economia. Per això, en vista de l’inevitable enduriment de la política monetària, demana als governs europeus, així com a la Unió Europea, que activin les polítiques fiscals, amb més despesa pública, per compensar el dany que pugui fer el BCE, obligat pels seus estatuts. És un equilibri difícil.

D’entrada, segons els càlculs del BCE, l’impacte de la guerra de Putin a Ucraïna ja es traduirà en una important reducció del ritme de creixement a la zona euro. Encara serà robust, però passarà del 4,2% al 3,7%. La inflació, però, continuarà molt alta i acabarà el 2022 en el 5,1% davant el 3,2% pronosticat abans de la guerra. Aquest és el nou escenari. ●

La institució monetària intenta combatre la inflació sense perjudicar l’economia