Guerra d’Ucraïna: estímul i resposta

En el conflicte Rússia-Occident sobre el destí d’Ucraïna, la primera batalla l’ha guanyat Rússia. La tàctica ha estat l’adequada i el moment de l’atac, òptim per als seus interessos: dependència d’Europa del gas rus, hivern, inici d’inflació, retirada dels Estats Units de l’Afganistan, pèrdua del seu interès per Europa, reserves financeres de Rússia per resistir sancions econòmiques, nou Govern a Alemanya, engany de Vladímir Putin sobre l’abast de la guerra, que s’ha fet creure local al Donbass i ha estat total.

Occident hauria pogut plantejar una solució prèvia a l’inici de la guerra, consistent en neutralització i democràcia real d’Ucraïna i d’altres ex repúbliques soviètiques. Així s’hauria pogut eliminar la raó de la guerra esgrimida per Rússia.

Una de les claus de la situació la té la Xina, que fins ara ha mantingut una ambigüitat calculada. La Xina ha reiterat que és partidària de la sobirania i la integritat territorial dels estats, inclosa Ucraïna. Segueix sense reconèixer l’annexió de Crimea i demana un arranjament negociat. Si la tàctica de Putin es torna més agressiva, la Xina no la seguirà.

La invasió d’Ucraïna no és només una violació del dret internacional. És un crim, ja hi ha moltes vides perdudes i més de dos milions de refugiats. Errors i humiliacions passades, reals o imaginàries, no ho poden justificar. Algunes indicacions suggereixen que el poble rus no acull aquesta nova aventura amb el mateix entusiasme que va celebrar l’annexió de Crimea. És possible que el conflicte s’enquisti. Hauria calgut abans de la guerra una diplomàcia més agosarada. D’altra banda, Rússia no pot ocupar Ucraïna de manera permanent. Necessitaria un exèrcit d’almenys un milió d’homes que no té. La solució és un govern titella. És el que probable

La UE ha fet un gir en la seva política de defensa armant Ucraïna amb fons europeus

ment passarà. Arribem tard perquè no hem volgut arriscar una resposta contundent. Res aturarà Putin com res hauria aturat Hitler si no se l’hagués confrontat. Els objectius inicials de Putin no s’han complert, no hi ha hagut una guerra llampec instal·lant un govern titella a Kíiv, però segueix endavant amb els seus propòsits.

Ara es comprova, una vegada més, que Jean Monnet tenia raó quan escrivia que la integració europea es faria a cop de crisis. Veiem que la Unió Europea està responent de manera contundent a una invasió que posa en joc la seguretat dels europeus. El pas decisiu hauria de ser la unió política federal, tal com demana el programa del nou Govern de coalició alemany. Putin no ha fet cas de Macron ni de Scholz. Això confirma que els països europeus, un a un, inclosos els més grans, tenen poc pes.

La guerra d’Ucraïna ha despertat la UE a la geopolítica. La UE ha fet un gir en la seva política de defensa armant Ucraïna amb fons europeus. Ha adoptat un paquet de sancions contra Rússia sense precedents, en col·laboració amb els Estats Units i el Regne Unit. Envia ajuda humanitària i militar a gran escala. Hauria d’actuar d’estímul a la federalització d’Europa. Les reaccions d’alguns estats membres de la UE han sigut contundents. Alemanya ha paralitzat el gasoducte Nord Stream 2, ha creat un nou fons militar de 100.000 milions d’euros i ha augmentat al 2% el pressupost de defensa. L’OTAN ha passat d’una “mort cerebral” (Macron) a una nova raó de ser.

La guerra d’Ucraïna és una tragèdia i obre una nova era de les relacions internacionals. És urgent negociar i parar la guerra. Un compromís seria una Ucraïna neutral i democràtica. ●