La solitud del país més gran

Crimea ha estat l’escenari de grans episodis de la història russa i d’Europa. Va ser en un viatge a Crimea de Caterina II el 1787 quan el seu amant, Grigori Potiomkin, va construir una falsa vila de cartró per impressionar la tsarina en la seva visita oficial a la península.

La metàfora la va utilitzar Kissinger al seu llibre Diplomacia, quan va dir que la Unió Soviètica s’havia convertit en una gegantina vila Potiomkin, una immensa façana de paper que es va esfondrar el 1991 com un castell de cartes.

Va ser també a propòsit de la derrota russa a la guerra de Crimea (1853-1856) que un ministre tsarista va afirmar després de la desfeta davant la coalició otomana i francobritànica, més el regne de Sardenya, que la “frontera de Rússia serà segura tan sols quan als dos costats hi hagi soldats russos”.

Va ser una premonició, perquè des del congrés de Viena del 1815, després de la derrota de Napoleó a Waterloo, l’imperi rus i després el soviètic han desplaçat forces militars a terres estrangeres amb més freqüència que les altres grans potències.

Va ser a Ialta, Crimea, on Stalin, Churchill i Roosevelt es van reunir el 1945 per repartir-se les zones d’influència a Europa en acabar la guerra. Rússia va aconseguir el control polític i militar dels països que formarien el Pacte de Varsòvia. Són els estats que ara acullen amb els braços oberts centenars de milers de refugiats ucraïnesos perquè temen que a Putin podria passar-li pel cap recuperar la submissió al Kremlin de diversos estats que avui estan a la UE i l’OTAN.

També a Crimea, l’agost del 1991, es va perpetrar un cop d’Estat contra Gorbatxov, que passava uns dies de vacances a la península del mar Negre. El llavors corresponsal d’aquest diari a Rússia, Rafael Poch, va viure en directe aquells episodis en viatjar a l’avió amb el qual Gorbatxov tornava a Moscou per neutralitzar el cop.

Crimea ha estat el balneari de les elits russes i soviètiques durant generacions. L’annexió que va perpetrar Putin el 2014 forma part de la inseguretat territorial d’un immens país, amb onze franges horàries, que té un problema permanent amb les fronteres. Pere el Gran va deixar escrit al seu testament que els russos no podrien dormir tranquils fins que es banyessin plàcidament a les aigües del golf Pèrsic. ●

Rússia ha viscut sempre pendent d’eixamplar i protegir les seves immenses fronteres