La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanya tanca l’estratègia covid i obre la nova etapa de normalitat
● Només es comptabilitzaran els casos de persones vulnerables i els malalts greus ● No hi haurà tests generalitzats i es posarà fi als aïllaments dels asimptomàtics ● Hi ha consens a treure la mascareta a l’interior de manera gradual, però no quan
Després de dos anys –que es compleixen avui– que es declarés oficialment la pandèmia de la covid, Espanya obre una nova etapa cap a l’anhelada normalitat. Durant un any, i fins que no estigui plenament en marxa el nou sistema de vigilància de salut pública acordat ahir entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, els responsables sanitaris han decidit reduir la vigilància de casos a les persones vulnerables, als entorns vulnerables (hospitals, centres de gent gran, centres de dia, centres de persones amb discapacitat...) i als casos greus (hospitalitzats) a fi de disposar de recursos suficients per recuperar l’activitat assistencial i atendre la resta de patologies.
I es garantirà que hi hagi prou capacitat de mitjans diagnòstics per detectar noves variants, amb un nivell adequat de seqüenciació. En aquest punt, serà important la vigilància de les aigües residuals, un punt a destacar en el nou sistema de vigilància global.
Quan es posarà en marxa el nou sistema de vigilància de la covid? La setmana que ve, la comissió de Salut Pública ho acabarà de definir, després de les recomanacions del grup d’experts de la ponència d’alertes. La Vanguardia ha pogut saber que ja no hi haurà un seguiment de casos lleus i asimptomàtics, cosa que, en definitiva, posarà fi als aïllaments de 7 dies. En cas que una persona cregui que té la covid haurà d’anar al centre de salut i serà el metge qui determinarà si li fa un test de diagnòstic i si li dona la baixa (i els dies que estableixi). En definitiva, com s’actua amb qualsevol altra malaltia.
L’OMS va declarar oficialment la pandèmia l’11 de març del 2020, avui fa dos anys. En aquell moment hi havia 118.000 casos a 114 països, i 4.291 persones havien perdut la vida. Vinti-quatre mesos després, el nombre de contagiats supera els 451 milions i han mort més de sis milions. Europa ha patit amb molta virulència l’acció d’aquest coronavirus, sobretot Espanya (especialment durant la primera onada), amb uns 11,2 milions
Avui fa 24 mesos que l’OMS va declarar la pandèmia: 451 milions de casos i 6 milions de morts
d’infectats (xifres oficials, tot i que els experts tenen clar que caldria afegir-hi almenys 5 milions més, entre un 35% i un 40% de la població) i uns 101.000 morts. Les xifres reflecteixen dramàticament el que s’ha viscut.
Però la situació ha canviat. Tot i que la declaració de pandèmia continua vigent, la sisena onada remet (ara molt lentament). La variant òmicron, que els mesos de desembre i gener va provocar un tsunami de contagis que no s’havia vist mai, ha estat més lleu (cosa que s’ha entès com un risc més baix de malaltia greu i mortalitat). Això es tradueix en una ocupació de llits hospitalaris controlada (no va passar amb l’atenció primària, que al desembre es va col·lapsar). Les morts, malgrat tot, han continuat amb una mitjana de cent cada dia.
S’eliminaran les mascaretes als espais interiors? Sí, indiquen fonts de la ponència d’alertes, tret dels entorns vulnerables i en espais de gran aglomeració, com ara el transport públic. Però encara falta definir quan.
Aquestes fonts reconeixen que no hi ha unanimitat entre els experts (tampoc els de les comunitats autònomes) sobre quan començar, però sí que hi ha més quòrum en el fet que ha de ser gradual, començant pels escolars. D’aquesta manera es podrà comprovar les conseqüències (si és que n’hi ha) i fer marxa enrere si cal, indiquen les fonts esmentades.
Aquest debat s’ajorna a la setmana que ve, una vegada que ahir es van posar les bases per a un nou sistema de vigilància de salut pública i la implementació de la vigilància sentinella de les infeccions respiratòries agudes lleus (IRAs) en atenció primària i greus (IRAG) en atenció hospitalària, que començarà a funcionar el primer trimestre del 2023.
El nou sistema, que es finançarà amb els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, suposarà crear una Xarxa Estatal de Vigilància en Salut Pública que inclogui la vigilància de malalties transmissibles i no transmissibles i integri la informació procedent d’altres sistemes de vigilància, com ara farmacovigilància, salut animal, seguretat alimentària, sanitat ambiental i d’altres. També la modernització dels sistemes d’informació (vitals, com s’ha demostrat durant la pandèmia) i el reforç de les sempre minvades i infravalorades plantilles de salut pública del sistema nacional de salut. ●