La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els contagis s’estanquen en una xifra alta i en diverses autonomies rebroten
Activitat sense restriccions, carnavals i l’òmicron 2 en podrien ser les causes
Al marge de les polítiques que s’adoptin i de com es gestioni la covid d’ara endavant, la situació és que, si es miren les dades, l’epidèmia encara no s’ha acabat. Els contagis ja no baixen tan ràpid com fa unes quantes setmanes, encara n’hi ha un nombre elevat i apunten a un rebrot en algunes àrees.
Pel que fa a la incidència, la comptada fins ahir al matí pel Ministeri de Sanitat, 430 casos per 100.000 habitants els últims 14 dies (IA14) i 211 els últims 7 (IA7), és semblant a la del 15 de febrer de l’any passat: IA14 de 417 (IA7 146). Llavors baixàvem d’una dura tercera onada; ara, de la sisena. La gran diferència, que permet gestionar l’epidèmia d’una manera diferent, sense restriccions, sense comptar tots els casos, és que fa 13 mesos hi havia 21.030 hospitalitzats a Espanya, 4.128 a l’uci; ahir al matí hi havia 5.061 ingressats, 743 de crítics. L’any passat hi havia 1.230 morts en una setmana; ara, quatre vegades menys, 285.
És a dir, encara hi ha molts contagis, però no la pressió que ha patit el sistema sanitari. L’epidèmia ha alentit el descens aquest març, amb les Canàries, Extremadura, Galícia o Catalunya encara amb incidències altes. Sembla que hi haurà un rebrot l’última setmana a Extremadura, Galícia, Andalusia, les
Balears, Castella i Lleó, Navarra i el País Basc. Això tenint en compte que al pic de la sisena onada, al gener, moltes comunitats ja van reduir el nombre de proves i van deixar de comptar molts casos.
El final de les restriccions i la recuperació de l’activitat, festes massives com els carnavals i la subvariant BA.2 de l’òmicron, encara més transmissible que la 1, s’apunten pels experts com a possibles causes que els contagis ja no es redueixin ràpid, però falten dades per filar més prim, subratlla José Martínez Olmos, professor a l’Escola Andalusa de Salut Pública. A Catalunya es veu un clar augment de contagis a les ciutats amb els carnavals més sonats, com Sitges, Vilanova i Solsona.
Clara Prats, líder del grup Biocomsc, que analitza l’epidèmia, assenyala que la baixada ja no és general en tot el territori i que no es preveu que sigui acusada, sinó suau. “Aquesta situació es pot allargar un temps per l’òmicron 2. Si hi haurà rebrot és una incògnita”, diu. Avisa que, si amb prou feines baixen els casos, tampoc no cauran les hospitalitzacions.
La situació pot ser suportable, però es pot tardar a baixar a una IA14 de 50 casos, que suposaria una mínima epidèmia. “La clau serà la variant que circuli; si n’apareix una de nova, el descens de l’epidèmia podria ser molt lent o fer pujades i baixades i provocar una mortalitat que no s’ha de menysprear, com s’ha vist a la sisena onada”, explica Martínez Olmos. Per això defensa mantenir certes prevencions.
Assenyala factors que poden modelar l’evolució de l’epidèmia: moltes persones han passat
El que canvia la situació és la xifra d’hospitalitzats, que no amenaça el sistema sanitari
la covid per l’òmicron i hi ha una alta cobertura vacunal (81% de la població amb dues dosis). Però recorda que queden tres milions d’espanyols de més de 12 anys sense vacunar i que només un 51% de la població porta la dosi de reforç, quan l’òmicron s’escapa gairebé completament de les dues dosis passats els sis mesos.
L’òmicron 2, o la sigil·losa, origina entre un 2% i un 49,8% dels contagis a Espanya, segons dades de Sanitat. Sobretot a Madrid i a Catalunya, que preveu que la setmana que ve ja sigui la soca dominant. ●