Siguem honestos

Fa dos anys que va començar la pandèmia de la covid i encara dura. Fa uns dies va començar una invasió a Ucraïna. I les dues situacions tenen coses en comú: totes dues són guerres. Se sabia que podien passar i, potser, es va reaccionar tard. Les nostres pròximes paraules no tractaran sobre Ucraïna, amb el permís dels ciutadans d’aquest país i de tot el món, ja que no som les persones més adequades per parlar en profunditat del tema. Això no impedeix de dir, com a ciutadans de Catalunya, que estem horroritzats i desitgem que aquesta bogeria s’acabi de seguida; i que hem d’instar els països, siguin membres de l’OTAN o no, a posar fi a aquesta catàstrofe, que sobretot serà humanitària. Stop war!

Però ara reclamo la vostra atenció com a metge. Com a metges vam viure –i encara vivim– malament les innombrables morts i desgràcies de la guerra de la covid. Érem dels que no estaven d’acord amb els aplaudiments a les vuit de la tarda. No pas perquè no s’agraïssin, sinó perquè estàvem i estem en guerra, i tots els professionals sanitaris hi havien de ser i donant-ho tot. El comportament de tots els professionals sanitaris –metges, infermeres, auxiliars, personal de neteja i seguretat, etcètera– ha estat i està sent admirable.

I ara què passa? Doncs que després dels fets esdevinguts a la presidència del PP i a la presidència de la Comunitat de Madrid sembla que toca buscar culpables amb interessos de vegades exclusivament partidistes. Fa uns dies va saltar la notícia que es demanaven comptes dels diners invertits pel CatSalut en la compra de material per mirar de contrarestar l’atac devastador i implacable del coronavirus. Es va parlar de compres que haurien pogut ser fraudulentes per part de tercers, aliens al nostre país, i de moltes altres situacions complicades que es van esdevenir aquells dies tan difícils.

Potser hi va haver errors, no diem que no. I si hi ha persones que, amb mala fe, van aprofitar aquells moments per cometre frau, s’han de posar en mans de la justícia i del judici ètic i moral dels ciutadans. Però, senyors diputats del Parlament, com a metges us diem que la situació va ser terrible i encara ho és si mirem el nombre de morts diàries. Potser el que hauríem de fer és menys aplaudiments i donar les gràcies sincerament als professionals de la sanitat catalana, als ciutadans i també a tots els treballadors de l’Administració i a tants polítics al capdavant de la gestió en moments difícils, a tots els que, d’una manera o altra, van posar el seu millor interès i voluntat per ajudar a acabar amb l’enemic: el coronavirus.

No utilitzem la inèrcia, la demagògia i els interessos partidistes per fer caure el contrari. Durant la pandèmia l’enemic no ha estat un metge o un polític: ha estat i continua sent aquest virus, que ens ha canviat la vida.