La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Ajuntament corregeix que vetés en Floquet per “colonialisme”
El govern municipal assegura que la raó per negar la instal·lació és que no s’adequa a l’art públic
L’Ajuntament de Barcelona va corregir ahir les raons donades als promotors d’una instal·lació interactiva dedicada a la memòria d’en Floquet de Neu per desestimar la seva proposta. Segons va explicar a La Vanguardia el tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Martí, la negativa no es deu que el goril·la albí sigui el “vestigi d’un sistema colonial”, tal com s’afirma a la carta de resposta remesa als impulsors de la idea per la secretària del consell assessor d’Art Públic, sinó al fet que la proposta no encaixa en la concepció d’art públic, ja que la seva instal·lació requeriria un recinte tancat i, en tot cas, s’adequaria millor a un espai expositiu, com per exemple un museu.
L’Ajuntament va matisar ahir que el que va rebutjar el consell assessor d’Art Públic, a la reunió del 23 de febrer, no és fer un homenatge a l’animal que va ser icona del Zoo de Barcelona i de la ciutat durant gairebé 40 anys –una opció que, un cop passats 18 anys des de la seva mort continua a sobre de la taula, sense que acabi de concretar-se, com a eterna promesa–, sinó a la proposta concreta que l’empresa Aquí Houston va traslladar al Consistori. Va ser després de contactar amb el promotor d’un campanya organitzada a través de Change.org. perquè Barcelona tributi un homenatge a en Floquet de Neu, campanya que ja ha recollit més de 35.000 firmes
Els promotors, tal com va avançar dimecres Versió Rac1, van rebre una carta de resposta, firmada per la secretaria del consell assessor, en què s’afirma que “malgrat que la seva figura (la d’en Floquet de Neu) pot ser amable i despertar la nostra empatia, al cap i a la fi va ser el resultat del colonialisme a Guinea Equatorial”.
El consell assessor està format per vuit vocals, una secretària – que és qui va signar la carta amb la comunicació de la negativa–, dos vicepresidents (la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, i el regidor de Memòria Històrica, Jordi Rabassa), i el president, Jordi Martí.
A la sessió del 23 de febrer es va desencadenar un cert debat en què l’argument del “colonialisme” va ser esgrimit per diversos participants. Però, segons assegura Jordi Martí, la veritable raó del rebuig de la proposta que, per les seves característiques, no tenia encaix com a projecte d’art públic, tot i que els promotors suggerien instal·lar-la no en un carrer o plaça, sinó a l’hivernacle de la Ciutadella. No es tractava d’una escultura corrent. De fet, a la carta també s’hi inclou aquest motiu, tot i el que després es va referir a la simbologia colonialista. La qüestió s’hauria pogut concloure sense més polèmica si la carta s’hagués limitat a desestimar l’oferta per raons tècniques. A la comunicació no es fa referència al cost (1,5 milions d’euros) que tindria materialitzar aquesta proposta per a l’Ajuntament, una raó que sí que va ser esmentada ahir per fonts municipals.
Els impulsors de la iniciativa van rebre a finals de febrer el cor
reu electrònic informant-los que la seva proposta era rebutjada. L’impulsor de la proposta per homenatjar en Floquet de Neu, Edu Bare, un restaurador de Barcelona, considera que darrere de la negativa hi ha un rerefons ideològic. “No entenc que vulguin vincular la nostra proposta amb el colonialisme. És com si en Floquet de Neu molestés o no formés part de la nostra història”, lamenta.
Dani Páez, director artístic d’Aquí Houston, explica que el projecte consistia en una escultura mecànica en moviment de grans dimensions –més de dos metres d’alçària– per instal·lar-la a l’hivernacle de la Ciutadella, pendent de rehabilitació. “És un emplaçament a prop del zoo que ens semblava ideal. Volíem explicar la història d’en Floquet de Neu als nens amb vegetació de Guinea Equatorial, com si fos un petit museu”, detalla Páez. “L’escultura –afegeix– volia imitar els característics moviments del goril·la, quan hi passessin els visitants, amb uns sensors, com si tingués vida, i s’ubicaria a dins d’una esfera de metacrilat com si fos dins d’un floc de neu”. ●