El dia que ens va canviar

Feia una setmana que m’havia traslladat a Barcelona per treballar a la televisió catalana, i aquell dijous es presentava com un dia més d’aprenentatge a la redacció del magazine vespertí de 25tv, presentat pel periodista Albert Castillón. Tot i això, quan va sonar el despertador i vaig encendre la ràdio, les notícies que arribaven de Madrid em van deixar petrificada: deu bombes havien esclatat de manera gairebé simultània en quatre trens. El testimoni d’una dona, supervivent del primer vagó, que procedia d’Alcalá de Henares i que va explotar just abans d’arribar a Atocha, explicava als micròfons de Protagonistas, d’Onda Cero, el drama viscut. “Ha explotat el vagó i ens ha caigut el sostre a sobre”, deia balbotejant i plorant desconsoladament. Les seves paraules se sentien poc nítides pel pànic que regnava a l’estació, la confusió del moment i l’insistent so de les sirenes que es colaven de fons. Era l’11 de març del 2004.

Tot el que recordo d’aquell dia és sentir desolació, impotència, ràbia i, principalment, una tristesa absoluta. Les imatges, que personalment vaig haver de seleccionar per a l’especial d’aquella tarda, em van fer vessar moltes llàgrimes i em van deixar l’estómac encongit. Un total de 192 persones van morir i 1.857 més van patir ferides de diversa magnitud. “Malparits!”, vaig dir pensant en els autors d’aquella matança.

Enmig de l’horror, centenars de ciutadans anònims van sortir al carrer amb el que portaven posat, molts en pijama i amb mantes, per intentar auxiliar els ferits. Els taxis i els autobusos van exercir d’ambulàncies improvisades, hi va haver cues llarguíssimes per donar sang, i Madrid es va convertir en tot un exemple de solidaritat i unió ciutadana.

Avui es compleixen 18 anys de la tragèdia que va canviar Espanya per sempre. Va canviar la política al nostre país, perquè va tenir lloc tres dies abans d’unes eleccions generals, va canviar l’autor cap a un tipus de terrorisme desconegut, l’islàmic, i ens va canviar la vida. En el meu cas particular, vaig tornar a sentir por, encara que aquesta por m’ha servit per mantenir-me en alerta davant circumstàncies sospitoses.

Per això m’interessa veure el documental El desafío: 11M, que s’estrena avui a Prime Video i que promet analitzar els esdeveniments mai vistos de l’atac terrorista. Però respondrà a la pregunta que des d’aleshores em martelleja el cap? Es podrien haver evitat aquelles deu explosions? ●