La Vanguardia (Català-1ª edició)
Comèdia romàntica, versió pervertida
Renate Reinsve protagonitza ‘La peor persona del mundo’, de Joachim Trier, que opta a dos premis Oscar
La peor persona del mundo, vistós títol de la nova pel·lícula de Joachim Trier, arriba als cinemes espanyols després de la seva bona acollida al passat festival de Canes, en què la seva protagonista, Renate Reinsve, va aconseguir el premi a la millor actriu per haver donat vida a la desconcertant Julie, una dona d’uns trenta anys en plena crisi existencial.
La cinta competeix als Oscars a millor pel·lícula internacional i a guió original per al tàndem noruec Trier i Eskil Vogt, un fet que van celebrar junts tot l’equip “cridant d’il·lusió i bevent xampany”, diu amb orgull aquesta simpàtica intèrpret que va debutar al cinema precisament amb Trier a Oslo, 31 de agosto (2011) “amb una petita frase”.
La Julie és una jove inquieta i intel·ligent que no sap què vol a la vida. Passa d’estudiar medicina a fer psicologia i després fotografia, fins acabar treballant de dependenta en una llibreria. Sent que malgasta el seu talent i les relacions sentimentals tampoc no li duren gaire. Fins que coneix l’Aksel (Anders Danielsen Lie), un dibuixant de còmics de quaranta i escaig que la pressiona per posar seny i formar una família, una situació per a la qual no està gens preparada ni interessada. Per això, no és estrany que una nit es coli en una festa on troba l’Eivind, un tipus atractiu amb qui manté un dels moments més hilarants en un bany i amb qui inicia una nova aventura amorosa que deixarà l’Aksel fet pols.
Reinsve, de 34 anys, va connectar amb el seu personatge “a l’instant perquè és molt complexa, està confosa i em vaig sentir segura sentint que no ho sabia tot sobre ella, i això va fer que l’actuació fos més viva. Vaig jugar amb les emocions i vaig construir diverses capes. Volia conèixer el seu passat, però sobretot la idea era la de deixar-me portar”, confessa. A través d’una naturalitat que desarma i amb grans dosis de sensualitat i algun element
“Vivim en un món de tantes opcions que tot és molt confús”, diu l’actriu noruega
màgic, el film transita per temes com la relació de parella, el compromís o la maternitat.
L’actriu creu que “vivim en un món on tenim tantes opcions que tot molt és confús, i d’això és del que parla la pel·lícula”, que defineix com “la versió noruega, malenconiosa i pervertida d’una comèdia romàntica”. I reconeix que li encantaria tornar a encarnar la Julie d’aquí uns 20 anys. “Espero que aleshores hagi trobat una mica de pau i continuï igual de confosa”. ●