La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els compromisos de l’amor
Cosí de l’iconoclasta i sempre desmesurat Lars von Trier respecte als dilatats i interminables metratges de les seves obres, Joachim Trier, tot i que amb una breu filmografia, és així mateix un rastrejador de les misèries humanes. Torna a demostrar-ho a La peor persona del mundo, pel·lícula amb dues candidatures a l’Oscar i que al Festival de Canes li va reportar a la noruega Renate Reinsve, de notable trajectòria escènica, un merescut premi a la millor actriu per un personatge gens fàcil, el de la Julie. En aquest fil interpreta una noia d’uns trenta anys en una situació emocional cada vegada més preocupant per a tothom. Un dels diàlegs la descriu perfectament: “Només hi ha una cosa pitjor que les altres: un mateix”. Com no podia ser de cap altra manera, aquesta dona de comportament erràtic, es va distanciant inevitablement de la seva parella, Aksel, novel·lista gràfic de notable èxit professional. Un paper a càrrec d’Anders Danielsen Lie, que ja havia format parella amb ella a
Oslo, 31 de agosto, film realitzat el 2011 per Trier. Cada vegada més allunyada del món exterior i de si mateixa, intentarà superar el tancament en què s’ha ficat.
La peor persona del mundo està estructurada en 12 capítols i amb títols sempre molt explícits, sense que faltin un pròleg i un epíleg. Perquè, a parer de l’autor, “l’estructura per capítols porta el públic a omplir de sentit els buits”.
Incondicional de grans cineastes com Buñuel o Tarkovsky, per Joachim Trier les emocions no tenen fronteres i han d’allunyar-se dels arquetips, encara que això sigui molt complicat a vegades. Israel Parets Badía, en la seva crítica publicada a la revista Dirigido por..., escriu que “ofereix una visió del nostre present a través d’un personatge que busca el seu lloc al món submergit en un caos sentimental fruit dels sotsobres actuals i d’imposicions emocionals”.
L’habilitat del realitzador en els enquadraments, sempre directes i oportuns, la feina d’uns intèrprets que saben transmetre les veritats i mentides que hi ha en el seu interior, i el to narratiu utilitzat en cada moment fan de La peor persona del mundo la millor referència cinematogràfica d’aquesta setmana i demostra que el cinema ben treballat encara pot impactar en l’espectador. ●