Cinema de barri

Malnazidos va inaugurar el festival de Sitges del 2020 i s’havia d’estrenar poc després, però la pandèmia va aconsellar prudència i esperar dies millors. Els seus responsable han fet bé en no cedir a les temptacions i, per exemple, estrenar-la directament a televisió o a les plataformes, perquè és, essencialment, una pel·lícula per a les sales de cinema, un divertiment que demana col·lectivitat: quants més espectadors hi hagi al nostre voltant més gran serà el gaudi, com als cinemes de barri d’abans. Inspirada en la novel·la de Manuel Martín Noche de difuntos del 38, és una clàssica, molt romeriana, pel·lícula de zombis amb la particularitat d’estar ambientada en plena guerra civil espanyola. Té un parent pròxim, en concepte i en el temps: Overlord, el film dirigit per Julius Avery l’any 2018 i produït per J. J. Abrams, que passava a la Segona Guerra Mundial i on els nazis també feien experiments de laboratori que derivaven en una orgia de morts vivents.

Javier Ruiz Caldera, que aquesta vegada codirigeix amb el seu habitual muntador, Alberto de Toro, té les idees molt clares pel que fa al cinema popular: 3 bodas de más, Anacleto: Agent secret o Superlópez són excel·lents exemplars d’entreteniment intel·ligent per a tota mena de públic, i Malnazidos, encara que en enginy i creativitat estigui una mica per sota dels títols esmentats, no deixa de ser una altra festa o revetlla contagiosa, sustentada tant en els codis del terror com en els del cinema bèl·lic i d’aventures, amb la comèdia com a amaniment imprescindible que li dona un gust pròxim al de La vaquilla, sobretot si veiem la seva pintoresca tropa, composta per rojos i nacionals, ni els uns ni els altres gaire convençuts de per què són al front de combat. Malnazidos coneix els terrenys que trepitja, hi té fe i el cinèfil sense prejudicis reconeixerà els referents, fins i tot els potser no premeditats, com una certa coincidència en els braços de Miki Esparbé aquí i Peter Cushing a S.O.S. El mundo en peligro. Sí, pur cinema de barri. ●