La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ordre turc
Ordre. Sens dubte és un dels valors més importants perquè qualsevol equip tingui consistència. Des de l’ordre és molt fàcil gestionar els espais i els ajuts, la qual cosa facilita enormement la capacitat defensiva. També fa que sigui molt més fàcil exercir la sortida de pilota amb sentit i buscar les zones de desmarcatge més adequades. I ahir el Galatasaray ens va sorprendre amb un ordre extrem quan semblava que era un equip més anàrquic. I això va donar lloc que el Barcelona, amb ganes però sense la intensitat requerida, amb prou feines fos capaç de rematar en la primera meitat.
Movent la pilota. Si un equip ordenat sempre és difícil de superar, la tasca del rival ha de ser la de desordenar el rival a tota hora, i més si pretén jugar i transitar mitjançant la possessió de la pilota. El gran Barcelona, el que va liderar el futbol mundial, tenia dos o tres sistemes per a això. Un, mitjançant la possessió de la pilota. Movent-la d’un costat del camp a un altre perquè el rival traslladi lateralment la defensa zonal. Avorrint-los i provocant que, després d’alguna pausa, els jugadors rivals deixessin de moure’s. Era llavors quan apareixien els espais. Un altre, a través de passades interiors amb desmarcatges entre línies que feien que els rivals no sabessin si acompanyar el jugador que es desmarcava o no, i amb aquells dubtes existia un cert desordre que debilitava el sistema defensiu. I el tercer, quan el rival, al seu propi camp i després de robar l’esfèrica al Barça, provava de sortir a la contra, però estant desordenat no trobava sortida fàcil i amb això es produïa la pèrdua. Però ahir el Barça es va equivocar a la primera meitat perquè li van faltar dues coses molt importants. D’una banda, els desmarcatges en diagonal per buscar l’esquena dels defenses. Aquests defenses tan sòlids ne
La tasca del Barça ha de ser la de desordenar el rival, i més quan pretén jugar
cessiten ser molt més exigits que el que pot ser baixar a rebre, han de viure sempre amb la necessitat de mirar als retrovisors. Que és quan es perden aquelles dècimes de segon que faciliten a l’assistent fer la passada.
Qui activa la passada? Els moviments dels jugadors són una cosa fonamental. Tots sabem el gust que produeix presenciar una passada que troba el jugador projectant la seva correguda cap a la porteria contrària. Però si tanquen els ulls i s’imagi
El gran Barça tenia dos o tres sistemes per desendreçar l’oponent; ahir no en va aparèixer cap
nen la millor d’aquestes accions, s’adonaran que sempre és la mateixa composició. Un jugador opta per canviar de ritme i desmarcar-se cap a un espai. I el posseïdor de la pilota intueix o visualitza l’acció i li llança l’esfèrica, que acaba en la trajectòria del jugador desmarcat. Ahir això no ho vam veure en tot el partit.