La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’únic que va guanyar
Iñaki Peña va frustrar els davanters blaugrana, especialment Memphis, amb sis parades i va fer mèrits per intentar tornar al Barça
El futbol té uns camins inescrutables. Guarda sorpreses inesperades als racons més insospitats. Al seu dia, un error de Piqué amb el United contra el Fulham va fer que Ferguson li obrís les portes per tornar al Barcelona. Si juga diumenge, el central complirà 600 partits de blaugrana. I això que les dues primeres vegades que va jugar al Camp Nou va ser amb la samarreta... del Saragossa. És la mateixa sensació que va viure Iñaki Peña (Alacant, 2/III/1999), a qui va tocar estrenar-se al coliseu barcelonista, on tantes vegades va fer de suplent, defensant la porteria del Galatasaray. L’únic que va guanyar en l’empat a zero va ser ell, que va aconseguir posar el forrellat.
Va haver de sortir cedit a l’hivern per poder tornar. El porter alacantí va aprofitar la seva tornada com a visitant per fer mèrits i ensenyar les seves qualitats amb parades –fins a sis–, amb un estil après a la Masia, on va entrar amb 14 anys.
Va suportar i va aguantar durant els 94 minuts el setge dels que fins fa poc eren els seus companys de vestidor i d’entrenaments. Ter Stegen, col·lega de fatigues, el va abraçar abans de començar. Eric Garcia va anar a buscar-lo en acabar per felicitarlo per la seva actuació, tot i que amargant la vida als davanters. Fins i tot els pals es van alinear amb ell.
En especial Memphis el va fer lluir-se amb dues de grans estirades. A la primera, el neerlandès va xutar directe una falta i el porter va volar per aclarir amb un bon cop de dits de la mà dreta. La segona, una rosca potent, la va treure amb la punta dels dits de l’esquerra. Les dues parades a mà natural, res de mà canviada.
“Hem estat espessos i n’hem generat menys del normal però l’Iñaki ha estat espectacular. Ens n’ha tret dues o tres de claríssimes”, el va elogiar Xavi. “La més ben parada? No ho sé. Crec que he fet un bon partit”, va dir el porter, que no pensa en el futur. “Estic centrat en el Galatasaray. El 30 de juny he de tornar i el que hagi de ser, serà”.
Acadèmicament és clar hereu de Ter Stegen. Els seus moviments el delaten. També el copejament i la valentia amb la pilota. Fins i tot a Istanbul fan broma de posar-lo de migcampista. Malgrat les 63 aparicions amb el Barça B, Peña encara no ha tingut mai la gran oportunitat. De vegades cal veure les coses amb distància per adonar-se del que es té. És el que pretenia el cos tècnic amb la cessió de Peña perquè s’adobés en un equip internacional i que agafés experiència i veure si pot competir fort amb Ter Stegen.
Aquest estiu la secretaria tècnica es planteja rastrejar el mercat a la recerca d’un porter suplent de garanties, ja que tot apunta que Neto, amb un sou altíssim per al seu paper, no continuarà. Arnau Tenas també fa oposicions al càrrec. Peña, que no havia deixat la porteria a zero en els seus cinc partits amb el Galata, va escollir el Camp Nou per parar-ho tot. Ell va ser l’únic que va guanyar. ●
L’alacantí encara no havia deixat la porteria a zero a Turquia; fins que va arribar al Camp Nou