La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un model en ruïnes
La derrota del PSG torna a confirmar que la cultura esportiva imposada pels amos de Qatar, impacient i a cop de talonari, no funciona
L’eliminació del PSG pel Reial Madrid va més enllà de la simple derrota esportiva. És la constatació del fracàs d’una estratègia, d’un model gairebé en ruïnes. “És un equip sense ànima”, lamentava, lacònic, un aficionat a la sortida de la Grill Antalya, un petit restaurant turc al suburbi de Boulogne-Billancourt, molt a prop de l’estadi del Parc dels Prínceps, on havia anat a veure el partit. “El que em fa més mal és que un s’habitua a aquest ADN perdedor”, constatava un altre seguidor.
Les opinions a peu de carrer i les anàlisis de la premsa van ser semblants. Gairebé ningú no va culpar l’àrbitre del desastre, malgrat els dubtes sobre el primer gol de Benzema. Només el tècnic, Mauricio Pochettino, va buscar excuses en aquesta acció, i el president, Nasser al-Khelaifi, va
reaccionar encara pitjor i es va retratar amb la seva colèrica reacció als vestidors. “Castigats pel rei”, va titular el rotatiu L’Équipe, en portada, sobre una gran foto de Benzema assetjant Donnarumma i forçant el seu fatal error.
El gran diari esportiu francès, a la seva principal columna d’anàlisi, va deixar clar que “ja no és un accident, és una cultura”. Segons l’articulista, “el futbol es respecta i es construeix”, és fruit d’una feina pacient i no pot emergir per miracle d’una política esportiva que ignora l’equilibri d’un conjunt i el fa ingovernable per a l’entrenador”. “La cultura del PSG és acceptar que els jugadors siguin més grans que els entrenadors, que continuaran passant amb rapidesa sense deixar empremta”, va afegir l’editorialista amb referència a jugadors com Messi o Neymar.
Fa temps que la malaltia del PSG està diagnosticada. És la impaciència i l’aposta pel talonari, afegides a una obsessió patològica per la Champions. Però ara potser s’ha arribat a un punt d’inflexió, després d’onze anys de regnat qatarià.
Segons el rotatiu Le Parisien, el fiasco del Bernabeu tindrà conseqüències. És molt probable que rodin caps, començant pel de Pochettino, que no ha fet mai l’efecte de sentir-se gaire segur al seu càrrec. També el director esportiu, Leonardo, és a la corda fluixa. Al-Khelaifi podria no perillar, a causa de l’estreta relació amb l’emir de Qatar i la proximitat del Mundial, però ja ningú no sembla intocable.
Entre l’afició i el seu entorn mediàtic hi ha coincidència que, després de la nova desil·lusió, Mbappé s’acosta més al Madrid. Això seria el súmmum per a l’equip en aquest moment. Per Le Parisien, “l’eliminació no suscitarà en ell un desig boig de continuar l’aventura parisenca”. L’Equipe opina també que “la tendència serà encara més natural cap a la sortida del davanter campió del món”.
Als aficionats del PSG, molts d’ells d’origen nord-africà, els queda el consol de l’exhibició de Benzema, el nou heroi de la selecció francesa. Els mitjans s’han desfet en elogis, fins i tot abans de l’últim partit, per la seva extraordinària eficàcia i el seu esperit d’equip. Pels seguidors parisencs, Benzema encarna justament el que els falta a figures com Neymar, disciplina i capacitat de sacrifici. “Té fam, encara té fam, als 34 anys”, comentava un aficionat al Grill Antalya. El seu tercer gol va ser saludat amb un aplaudiment. “No és una estrella, és un jugador”, va afegir. La gent del PSG ja té indigestió d’estrelles. Les decepcions els empenyen a desitjar un retorn als principis, a una certa humilitat, si això encara és possible. ●
La premsa francesa preveu que rodaran caps al club i que Mbappé és més a prop del Madrid