La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Chelsea entra al túnel
El Govern britànic congela els béns d’Abramóvitx, i el club londinenc, dues vegades campió europeu, no podrà fitxar jugadors ni vendre entrades
Quan Roman Abramóvitx va comprar el Chelsea fa 19 anys per 160 milions d’euros (ara el valora en 3.500 milions), el llavors executiu de l’Arsenal David Dean va dir: “Ha aparcat un tanc rus davant de l’estadi i s’ha posat a disparar bitllets de cinquanta lliures”. Així va començar la gran revolució del futbol anglès, que l’ha convertit en el més poderós del món, fins al punt que la Premier és, de fet, la frustrada Superlliga europea.
Aquesta revolució ha entrat en una nova fase amb la guerra d’Ucraïna. La congelació ahir pel Govern Johnson dels fons de set oligarques russos més (entre ells Abramóvitx, que eleva el total a divuit) obre una etapa d’enorme incertesa per al Chelsea, actual campió d’Europa. L’operació de la seva venda ha quedat en suspens i només podrà competir sota una llicència especial, que autoritza a pagar els salaris i pensions de jugadors i empleats, però cap operació de la qual el seu propietari tregui benefici.
La dotació de 25.000 euros per a desplaçaments de l’equip planteja la qüestió de com anirà el Chelsea la setmana que ve a Lilla per al seu partit de Champions, per exemple. Les botigues del club s’han tancat, i els abonats i els qui tinguin entrades comprades per als partits a Stamford Bridge fins a final de temporada podran utilitzar-les, però cap altra es posarà a la venda. Fins i tot hi ha la possibilitat que l’entitat sigui declarada en suspensió de pagaments.
No és forassenyat pensar en un èxode d’estrelles, quan algunes d’elles han expressat inquietud davant tanta inestabilitat (els contractes d’Azpilicueta, Christensen i Rudiger vencen a final de temporada, i als dos primers se’ls ha vinculat amb el Barça). L’actual massa salarial de 210 milions d’euros a l’any està destinada a baixar, sobretot quan jugadors com Timo Werner i Kepa, que cobren i han costat una fortuna, són suplents. En l’era Abramóvitx, tan sols en fitxatges, el Chelsea ha pagat 2.500 milions d’euros, que li han servit per aixecar 21 títols, entre els quals dues Champions, cinc lligues i cinc copes.
L’oligarca rus, vinculat a Putin i amb diverses propietats a Londres (entre les quals una mansió a Kensington i una sèrie d’apartaments a Knightsbridge), ha intentat evitar les sancions oferint ajuda a les víctimes (no només ucraïneses) de la guerra i fent campanya contra l’antisemitisme. Amb això ha guanyat temps, però no prou per tancar la venda del Chelsea, una operació complicada perquè té prestats al club 1.800 milions d’euros (que no se sap si re
Destacats jugadors ja han expressat la seva inquietud i no es pot descartar un èxode a l’estiu
clamarà), i per les dificultats per renovar el vetust Stamford Bridge, amb capacitat per a només quaranta mil espectadors, o construir un nou estadi a prop de l’actual (costaria almenys 1.200 milions). Hi ha sobre la taula diverses ofertes, però l’afer encara està verd.
Però és el principi d’una nova era no només per al Chelsea, sinó per a tota la Premier, que veu els potencials problemes que xeics saudites i oligarques diversos, de països on no es respecten els drets humans, portin les regnes del futbol anglès. Sobretot amb Europa en guerra. ●