Els preus pugen un 7,9% als Estats Units i arriben a la cota més alta des del 1982

Els nord-americans es van haver de gratar més la butxaca al febrer per comprar menjar o pagar la gasolina. La inflació va assolir un nou rècord en enfilar-se fins a un 7,9%, el cim més alt des del 1982. Mes a mes van caient els rècords, en un moment en què el conflicte bèl·lic a Europa empeny a encarir l’energia de manera important. No hi ha treva en el trànsit de la pandèmia al bel·licisme.

Els economistes van pronosticar que els preus pujarien gairebé a un 8%, i la van encertar de ple, en la comparació anualitzada. Aquesta situació vol dir superar el 7,5% del gener, que va marcar un cim en quatre dècades.

L’acceleració del febrer és la més ràpida des del gener del 1982, quan l’economia dels Estats Units va afrontar la doble amenaça de la pujada de preus i de la reducció de la productivitat.

En el contrast d’un mes a l’altre, l’índex de preus del consum va assolir un 0,8% de pujada al febrer respecte al gener, en aquest cas per sobre d’un 0,7% augurat.

Els aliments es van encarir un 1%, que és l’increment més gran des de l’abril del 2020, als primers moments de l’impacte de la covid. Així mateix, els preus de l’energia es van disparar un 3,5%.

La inflació s’ha convertit en un tema d’alta volada política i la preocupació principal per als nord-americans, i això que la repercussió de la guerra d’Ucraïna encara no s’expressa amb el màxim de potencialitat. El galó de combustible s’ha situat bastant per sobre dels quatre dòlars, una barrera que s’interpreta com la línia vermella que no s’ha de travessar. Al marge del conflicte bèl·lic, o a causa d’aquesta situació, els republicans culpen l’Administració Biden de provocar l’encariment per les seves polítiques mediambientals limitant la producció nacional.

“Els pressupostos dels nordamericans pateixen per l’augment de preus i les famílies comencen a sentir l’impacte de

l’augment de preus per Putin”, va assenyalar Biden. “Un gran contribuent a la inflació va ser un augment de preus del combustible i l’energia quan els mercats van reaccionar a les accions agressives de Putin”, va afegir.

Prèviament a aquest conflicte, economistes i legisladors esperaven arribar aquesta primavera al pic de la inflació, a mesura que la cadena de subministraments superava els colls d’ampolla. El nou context global, amb la guerra i la imposició de sancions a Moscou, ha disparat no només el preu del petroli, sinó també del blat, metalls preciosos i altres mercaderies. Si bé encara no s’ha reflectit amb plena força en els còmputs del febrer, ara la previsió és que la inflació es prolongarà.

I tot seguit sorgeix el paper de la Reserva Federal, que la setmana que ve farà la seva reunió en què s’espera que pugi els tipus d’interès per primera vegada des del 2018. Queda per aclarir si l’augment serà d’un quart de punt, amb la qual cosa es quedarien entre el 0,25 i el 0,50, o pren la decisió d’incrementarlos més. Un altre tema és si deixarà clar quantes pujades hi haurà aquest any.

Abans de la guerra a Ucraïna, l’increment de preus se centrava en la gran demanda de productes i la seva escassetat a causa de la falta de subministraments de béns i de semiconductors. Però les tendències recents marquen un increment general per la situació internacional.

A més del protagonisme d’habitatge i aliments, la moderació en el preu dels cotxes de segona mà s’ha eclipsat pels problemes en la manufactura de vehicles nous. ●