Europa perd Rússia

La guerra d’Ucraïna separarà definitivament Rússia d’Europa. Val la pena rellegir aquests dies Els europeus, el magnífic llibre de l’historiador britànic Orlando Figes, on explica el naixement del concepte de “cultura europea” durant el segle XIX que va facilitar que, entorn del 1900, “a tot el continent s’estiguessin llegint els mateixos llibres, fent reproduccions dels mateixos quadres o tocant la mateixa música”. El llibre explica com la cort dels tsars a Rússia es va esforçar per oferir a Sant Petersburg les mateixes òperes que s’estrenaven a París, Viena o Londres i com el ferrocarril va facilitar la interconnexió dels genis i de les modes dels diferents països. El segle XX, marcat per les dues guerres mundials i pel teló d’acer, imposat pel règim soviètic, va separar les dues Europes d’una forma radical. La caiguda del Mur el 1989 obria una possibilitat de tornar a l’esperit del XIX, però, vist ara en perspectiva, Occident va preferir recuperar els països que s’anaven esqueixant de l’antiga URSS, i es va optar per deixar aïllada Rússia.

En aquest sentit, no es perdin l’entrevista que el nostre corresponsal a París, Eusebio Val, ha realitzat a l’exdiplomàtic rus Vladímir Feodorovski, que va viure en primera línia en l’administració de Mikhaïl Gorbatxov tot el final de la guerra freda. Segons la seva opinió, Occident va tenir la gran oportunitat d’associar-se amb Rússia, però es va optar per oblidar-la perquè era el que més interessava als Estats Units.

L’allunyament de Rússia, com a conseqüència de la guerra, ja s’està començant a deixar veure. Al nostre suplement Diners, expliquem el viatge de retorn de grans companyies espanyoles que han tancat botigues i factories. Això és només el començament. Europa i Rússia s’han d’acostumar a viure d’esquena una amb l’altra. Els que creien que els interessos econòmics de Rússia, per la seva dependència com a client i proveïdor d’Europa, prevaldrien sobre els somnis de grandesa de Vladímir Putin han errat el tret.

Rússia no tindrà més alternativa a partir d’ara que mirar més cap a Àsia, especialment a la Xina, i Europa ha de ser més autosuficient i, amb tota probabilitat, més dependent dels Estats

Units.

RAMÓN ABRIEL / EFE