La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Putin no és un boig, és un reflex de la societat russa”
Vladímir Fedorovski (Moscou, 1950) va formar part de l’equip del president Mikhaïl Gorbatxov i va ser portaveu dels anticolpistes durant el putsch del 1991. Aquest exdiplomàtic i escriptor establert a França va participar en moltes converses del final de la guerra freda, incloses dues amb el llavors secretari d’Estat nord-americà, James Baker, en què aquest va prometre que l’OTAN no s’estendria “ni una polzada” cap al territori de Rússia. Aquest compromís no es va complir, cosa que explica, en part, la crisi actual.
Molt amic de Dalí i de Gala quan era el jove agregat cultural de l’ambaixada soviètica a París, a finals dels anys setanta del segle passat, Fedorovski publicarà ben aviat una obra que qualifica d’“explosiva”, Poutine et l’Ukraine, les faces cachées ( Putin i Ucraïna, les cares ocultes). L’autor pensa que el líder rus no és un boig, tot i que sí que és “psicològicament rígid”. Creu que la seva infantesa pobra a Sant Petersburg i com a jove bregat al carrer, en l’ambient de l’hampa, li van marcar el seu caràcter dur, de mai retrocedir. Un altre factor decisiu és la seva gran afició al judo. Aquest esport li va ensenyar “a utilitzar la força de l’adversari per fer-lo caure i a anticipar els seus moviments”.
Ni en els seus pitjors malsons hauria imaginat aquesta guerra, no?
Estic destruït perquè el meu pare era ucraïnès i la meva mare russa, i perquè jo vaig ser un dels enterramorts de la guerra freda. Tota la feina diplomàtica que vaig fer per la seguretat europea i per la llibertat s’està arruïnant. Però jo vaig anticipar la ruptura entre Ucraïna i Occident.
Expliqui-m’ho.
Ens hem de remuntar al final de la guerra freda. Vam aconseguir sortir-ne sense vessament de sang. Va ser un veritable miracle. Però després hi havia dues opcions. Una era associar Rússia amb Occident. La volia Mitterrand. L’altra era oblidar Rússia perquè associar-la seria contraproduent i nociu per al domini dels Estats Units. Es va optar per la segona opció. Va ser un gran error. Un dels grans teòrics de la guerra freda, George Kennan, em va dir que estava furiós que Occident humiliés Rússia. “És el pitjor error d’Occident des de Jesucrist i ho pagarà car”, va ser la seva frase.
Una de les seves conseqüències és el que passa ara?
Sí, però jo atribueixo la principal responsabilitat als mateixos russos. En lloc de construir un nou món, van començar a robar en proporcions extraordinàries, el robatori més gran de la història econòmica mundial. Van sortir de Rússia, il·legalment, 120.000 milions de dòlars, mentre un 50% de la població vivia sota el llindar de la pobresa. Això, més l’arrogància i el menyspreu occidental.
Quin paper té aquí Putin? Putin és un fenomen de l’evolució de Rússia, de l’elit entorn d’ell, com el KGB, etcètera, i també de l’evolució profunda de la societat i la civilització russes. El 1993, la inflació era d’un 2.500%. El fenomen Putin es va engendrar per aquesta frustració. Els russos estaven convençuts que Occident no volia matar el comunisme el 1991 sinó matar Rússia. Així que Rússia va anar reculant i reculant fins que, en un moment donat va dir no. Putin aprofita aquest sentiment. Segueix una lògica. No és un boig. Cal entendre aquesta lògica. Occident pren les seves decisions sobre bases errònies. I la primera és considerar Putin com un boig, sense tenir en compte que és un reflex de la societat russa. Altrament no s’entén per què els russos li donen suport avui. Jo no tinc cap simpatia per Putin, entengui’m bé. Simplement li explico la seva lògica.
I quina és la sortida a l’actual conflicte?
Dono suport a la mediació del president Macron perquè cal actuar amb molta rapidesa. Crec que hi ha una base (per al compromís). Fa uns dies, el president Zelenski, del qual admiro el seu coratge, va dir que està disposat a acceptar l’estatut de neutralitat d’Ucraïna, fora de l’OTAN. És una bona base, perquè les alternatives són terribles.
Quines són aquestes alternatives?
Parlo amb molts nord-americans i diuen que Ucraïna ha de ser un nou Afganistan, que la derrota militar i l’arribada de molts cadàvers de soldats pot provocar un canvi de règim a Moscou. A mi no m’agraden els cadàvers. Putin sap bé que el volen enderrocar i per això diu que vol marxar d’Ucraïna amb rapidesa. No vol en absolut gestionar Ucraïna en l’estat actual. El seu interès ara no és entrar a Kíiv perquè seria un punt de no-retorn.
Què vol dir?
Si entra a Kíiv, serà la libanització
d’Ucraïna, perquè hi ha moltes armes, hi haurà combats urbans. Serà un escenari catastròfic. Però és l’escenari que volen els nordamericans perquè hi haurà milers de morts. Sé que l’exèrcit rus, l’Estat Major, en són molt reti
Risc immediat “Si l’exèrcit rus entra a Kíiv, serà la ‘libanització’ d’Ucraïna”
Cessió de Zelenski “La sortida és una solució diplomàtica que prevegi la neutralitat ucraïnesa”
El paper de França “Dono suport a la mediació de Macron i, si té èxit, que li donin el Nobel de la Pau”
Escenari catàstrofe “Els nord-americans volen una derrota militar com a l’Afganistan”
cents. És un moment diplomàtic decisiu.
Insisteixo, quina és la sortida?
Una solució pacífica. Putin podria vendre a la seva opinió pública que ha obtingut la neutralitat d’Ucraïna. Occident diria que han evitat una ocupació russa. I Zelenski continuaria al poder, després d’haver resistit, com un heroi. Proposo que en aquest cas es concedeixi el premi Nobel de la Pau a Macron.
Vaja!
Com a vell diplomàtic, li dic que no s’ha de continuar jugant com fins ara, perquè tots perden. Avui estem en la pitjor de les situacions. Putin està demonitzat. Això tant se val, però el fonamental és que Rússia està demonitzada, la civilització russa està demonitzada. Sap que fa uns dies una universitat italiana, a Milà, ha prohibit ensenyar Dostoievski. S’imagina fins on es pot arribar? Avui hi ha tres solucions: la guerra nuclear, que no puc excloure a causa dels grans errors d’anàlisi; l’altra són les sancions, però aquí soc molt prudent; la tercera és la solució diplomàtica.
Per què és escèptic sobre les sancions?
Els russos sobreviuran, com van sobreviure a Ieltsin. Pensi que amb Ieltsin vivien deu vegades pitjor que amb Putin. Però part del poble rus, l’altre gran perdedor de les sancions serà Europa perquè hi haurà una enorme inflació, el preu del gas es multiplicarà per deu, hi haurà un xoc petrolier i una crisi a Alemanya que, inevitablement contaminarà tots, incloent-hi Espanya. ●