La Vanguardia (Català-1ª edició)
El besavi català de Boric Font
L’avi de la mare del nou president de Xile va emigrar des de Badalona
Brownie corre i lladra sense parar d’un extrem a l’altre de la tanca que el separa de l’estret de Magallanes. El gos del nou president de Xile ja té compte d’Instagram, però no s’acostuma a les visites de periodistes ni a la gent que s’atura a fer una foto davant la casa de Punta Arenas on es va criar Gabriel Boric Font.
Al saló del primer pis, María Soledad Font rep La Vanguardia a finals de gener i s’esprem el cervell buscant records del seu avi català, que va viatjar de Badalona a Xile a començaments del segle XX. Als 62 anys, la mare del jove mandatari ja no recorda el nom de pila de l’emigrant que va arribar a la ciutat de Talca –a 250 quilòmetres al sud de Santiago–, i va acabar muntant una fàbrica de sabates.
La Soledad només tenia sis anys quan el seu pare, Jaime Font, es va mudar amb la família a Punta Arenas i des d’aleshores, el contacte amb el seu avi es va anar perdent amb els 2.700 quilòmetres i un mar blanc –els Camps de Gel– que separa Talca de la capital de la regió de Magallanes. Tot i que hi va haver uns quants viatges, la relació va anar dissolent-se amb la distància. “Com quevivíem a Punta Arenas, hi viatjàvem molt poc”, diu.
Un o dos anys després del cop de Pinochet del 1973, una adolescent Soledad es va decidir a escriure a una germana del seu avi que vivia a Badalona. “Li escric a aquesta tia àvia buscant un lloc on el meu pare tingués feina perquè nosaltres ens en poguéssim anar i emigrar; no sé per què jo tenia la sensació que ens podia passar alguna cosa”, explica la mare de Boric. “Aquí, com a província, no es notava gaire, però això de veure d’un dia per l’altre els militars al carrer em va generar por; el meu pare treballava en un organisme públic, era contador [comptable], militava a la Democràcia Cristiana... vaig tenir por que li passés alguna cosa i vaig pensar que fins i tot podien entrar a la casa, però no va ser mai d’esquerres, tampoc”, afegeix.
“Vaig voler saber d’ells [la seva família catalana] per escapar, per tenir un lloc d’acollida, i la meva tia àvia, molt amorosament, em contesta, em tranquil·litza amb la seva carta, m’envia fotos perquè jo la conegui i entaulem un carteig, sempre pensant d’anar-hi alguna vegada”, diu. Però aquestes cartes es van perdre amb els anys i el contacte amb Badalona també.
El 2010, tota la família va viatjar a Barcelona de vacances. La Soledad i el seu marit, Luis Javier Boric, i els seus tres fills, Gabriel, Simón i Tomás. El nou president és el més gran dels tres germans. Arriba al palau de La Moneda amb 36 anys. En tenia 24 quan va visitar Catalunya com a turista, un any abans que es fes popular a Xile com un dels líders estudiants que van capitanejar les protestes universitàries del 2011.
En el viatge a Barcelona la família va pensar anar a Badalona a la recerca de les seves arrels, però no sabien per on començar per trobar aquests Font. En canvi, els germans van viatjar a Croàcia per conèixer els familiars que tenen en aquell país per part del seu pare, que sí que té identificats els seus avantpassats Boric, una cosa més senzilla per de la gran comunitat croata assentada a Magallanes.
El triomf del seu fill no sembla haver alterat la vida del matrimoni, excepte pels periodistes que insisteixen a parlar amb ells. Al saló hi ha fotos familiars,però només algun detall que recordi que allà es va criar el president més jove de la història de Xile. De cop, s’obre la porta de la cuina i apareix la Montserrat, germana de la Soledad, i davant d’ella un nen que va corrent al sofà i agafa el mòbil que grava l’entrevista. “Hola, amor meu!”, li diu la Soledad, mare d’acollida temporal del Servei Nacional de Menors des de fa gairebé dues dècades; d’ençà que els seus tres fills se’n van anar a estudiar i viure Santiago.
“Vaig haver de pensar quina era la missió per la qual jo vaig venir a aquest món, que no era tenir fills i tenir una família, sinó que el meu rol era donar acompanyament, albergar”, assegura. “Quan Gabriel se’n va a la universitat, li faig una promesa a la mater: ‘Cuida-me’l, que no li passi res que no tingui solució, protegeix-lo’. En el fons l’hi vaig lliurar amb tota la meva fe mariana. ‘A canvi t’ofereixo tot el meu cor i el meu amor per cuidar tots els teus fills que vulguis enviar-me’”, afegeix la Soledad, fervent catòlica i integrant del moviment apostòlic de Schoenstatt.
“I està contenta que el seu fill hagi arribat a president?”, demanem. “Esclar que m’hauria agradat que la vida fos diferent”, diu en un exercici de sinceritat materna. “Però Gabriel ja em va deixar clar quan estava estudiant que la seva vida seria treballar en un bufet o ser soci o anar amb vestit o defensar senyors que volguessin no donar la pensió als seus fills o separar matrimonis”, agrega.
I recorda el que li deia el seu fill: “Jo estic estudiant lleis perquè m’agrada la docència, així doncs, a mi el que m’espera és ser un investigador de lleis, que són molt antigues, són lleis del segle passat; el que m’espera a mi –em deia– és treballar en una biblioteca, en un soterrani amb llum artificial tot el dia, arremangat, amb ulleres, per llegir, llegir i llegir... Per tant, no pretenguis que tingui una vida glamurosa, perquè em pagaran el mínim”.
“Crec que farà servir tots els talents que té i ho farà el millor possible; no prometrà reunions ni res. Serà l’home orgullós que jo me’n sento d’ell, una persona conseqüent, seriosa, estudiosa, responsable i avalat d’un bon equip; una persona oberta al diàleg. En el fons tots volem el mateix, un Xile millor, un Xile més just”, afirma la mare del president. ●
“Farà servir tots els talents que té i ho farà el millor possible; no prometrà reunions ni res”