La Vanguardia (Català-1ª edició)
La desinformació, una guerra a combatre fora de la justícia
Fa dècades que Rússia pretén desestabilitzar altres estats per enfortir-se com a potència mundial
Vídeos de noies espaterrants a TikTok, fotografies d’instagramers amb milions de seguidors o missatges en cadena a WhatsApp o Telegram. Qualsevol xarxa social de masses els serveix per denunciar “injustícies” d’allò més variades: suposades granges de nadons a Ucraïna, Volodímir Zelenski amb la bandera nazi o militars ucraïnesos amb símbols esotèrics vinculats a l’Alemanya d’Adolf Hitler. Es diu desinformació i la Rússia de Vladímir Putin fa vint anys que avantatja la resta de països desenvolupats. L’objectiu? Sembrar a tot el món incessants llavors desestabilitzadores amb una clara intenció: alterar altres estats provocant dubtes sobre la seva legitimació, crear incendis interns per anar, per la porta del darrere, enfortint-se i engrandint-se. Ara, amb la invasió d’Ucraïna, aquesta guerra híbrida ha pujat de voltatge per posar en dubte el Govern ucraïnès, els seus ciutadans i victimitzar els russos.
Aquests atacs poden acabar amb canvis de governs o règims i, tot i això, la justícia es troba lligada de peus i mans. Les persones que són darrere d’aquests perfils són difícilment perceptibles i l’embolic de noms, societats i adreces estrangeres impossibilita que un jutge pugui perseguirho. En el cas d’Espanya, a més, el Codi Penal no està desenvolupat per perseguir aquests actes de desinformació, malgrat que el Govern central els va elevar l’any passat –en la nova estratègia de seguretat nacional– a la categoria d’“amenaça”.
Les forces i cossos de seguretat de l’Estat, juntament amb diversos jutges, ho van intentar amb el procés català. Serveis d’intel·ligència i informació disposaven de dades que apuntaven a una possible ingerència russa per contribuir a la causa independentista a través de la desinformació amb bots. Les sospites dels investigadors eren que més que voler ajudar el procés que va liderar Carles Puigdemont, el que pretenien era desestabilitzar Espanya. La UE ha reclamat fins i
El procés, el Brexit britànic o les ‘armilles grogues’ a França van estar en el punt de mira rus
tot que s’investiguin.
Tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil han intentat atacar aquest fenomen amb el suport de l’Audiència Nacional, però el resultat ha estat negatiu. D’una banda, es va arribar a investigar si un agent del GRU (concretament de la unitat 29155, que els serveis d’intel·ligència de diversos països vinculen amb suposades maniobres de desestabilització a Europa) havia estat a Espanya per relacionar-se amb l’independentisme. I, d’altra banda, la Guàrdia Civil investiga si dirigents de l’antic govern català es van reunir i van buscar finançament i suport del Govern rus per aconseguir les seves aspiracions. Els investigadors consultats afirmen que hi ha indicis, però judicialment hi ha un forrellat que impedeix de continuar endavant.
Fonts judicials i policials consultades per La Vanguardia reconeixen que és “molt complicat” avançar en aquesta via, malgrat les greus conseqüències que pot portar contra les institucions i les estructures de l’Estat. Per això, tal com reconeix la policia, és el
El repte és detectar les llavors sembrades i contrarestar-les amb contracampanyes d’informació veraç
moment de desenvolupar la intel·ligència contra aquests moviments.
Ara, aquest problema torna a la taula dels investigadors amb la invasió russa d’Ucraïna. Per començar, la Comissió Europea ha prohibit les emissions de la cadena de televisió russa RT i de l’agència Sputnik pel fet de ser “armes” de desinformació del Govern rus. El que tenen clar els dirigents europeus és que aquests mitjans han estat creats per començar una guerra de la informació, la “batalla de la narrativa”, com ho va definir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.
Malgrat aquesta decisió per frenar Vladímir Putin, fonts judicials dubten que a Espanya es puguin tancar mitjans de comunicació. “Vivim en un Estat de dret, per bé i per mal”. Fonts policials tenen la mateixa tesi. Per això l’objectiu que s’ha marcat és la prevenció. El gran repte és detectar les llavors que s’estan sembrant i contrarestar-les amb altres contracampanyes abans que arribin a germinar. I això només s’aconsegueix oferint més informació que impedeixi que prosperi la falsa.
En la millor verificació anterior, Llanos Castellanos, responsable d’impulsar les polítiques del PSOE en matèria de justícia, interior, defensa i seguretat nacional, afegeix el paper de l’educació en aquesta problemàtica, que està causant “un canvi total de paradigma”, utilitzada com a “arma política”. Castellanos promou un pacte d’Estat contra la desinformació. Considera que és l’hora de fer seure a la taula de debat “sense perjudicis ideològics” agents polítics, socials i, fins i tot, periodístics, per combatre una amenaça que pot enfortir alguns estats a costa de la integritat d’altres democràcies.
La intel·ligència policial ha detectat que ja fa anys que es promouen missatges contra, per exemple, l’energia nuclear. A Rússia no li interessa que la resta de països tinguin independència energètica, perquè així els fa més vulnerables en dependre del seu gas. Les mateixes fonts asseguren que s’ha identificat que darrere de missatges ecologistes contraris a l’energia nuclear hi pot haver el Govern rus. I passa el mateix amb missatges anti OTAN.
Els investigadors defineixen aquesta guerra híbrida com una malaltia que s’expandeix per les ments dels ciutadans, que són manipulats sense ser -ne conscients. I llancen una pregunta: el procés català, el Brexit britànic i les armilles grogues franceses han impedit que es focalitzi el problema de la dependència europea al gas rus? ●